x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

De la mentida a la censura

Actualitzada 27/09/2023 a les 06:11
Des del mandat de Trump, i encara més els últims dies, després del seu darrer processament, la postveritat ha adquirit una força de convicció que difícilment es pot negar. I el fet que s’hagi introduït en el nostre vocabulari habitual aquesta expressió deixa pensatiu. En efecte, existeixen termes molt més senzills per descriure aquesta forma de comunicar. En un passat no gaire llunyà, s’hauria anomenat mentida i el seu missatger un mentider compulsiu. Ara bé, hem de suposar que el políticament correcte no permet avui dia definir les coses pel seu nom, la qual cosa facilita que els personatges públics puguin afi rmar tot i el seu contrari, sense por de veure la seva credibilitat compromesa. L’últim exemple ve donat per un cantant francès, convidat sorprenentment a unes universitats d’estiu d’uns partits polítics, tot i que és sobradament conegut pel radicalisme de les seves declaracions, i que no ha dubtat en cap moment a negar el sentit antisemita d’un dels seus recents tuits. La lectura d’aquest missatge no pot donar lloc a cap controvèrsia sobre el seu contingut i, tot i això, no ha tingut cap escrúpol a negar l’evidència. O sigui, que la postveritat ha fet un pas més enllà, en proporcionar a aquest artista una exoneració de responsabilitat, sense cap fonament, amb el resultat que alguns han pres la seva defensa i han volgut fer creure que el seu tuit no era censurable. Cal recordar, una vegada més, que aquest tipus d’actuació, o sigui l’expressió d’un odi a raó del naixement, de la nacionalitat, de la religió, de la condició sexual, o de tota altra característica personal, és tipifi cat en molts estats com un delicte i mai es podrà considerar una opinió sense conseqüència. Anant encara més lluny, hem de lamentar que el governador de Florida, Ron Desantis, hagi decidit unilateralment prohibir en les escoles l’estudi de l’obra de Shakespeare per motius d’una absurditat tremenda. Aquesta actuació demostra que la frontera entre postveritat i censura, o sigui la negació radical d’uns drets que s’han adquirit al llarg dels segles, és d’una porositat extrema i que cal continuar sent atents a aquests atacs a la llibertat d’opinió i d’expressió del tot inacceptables.

 
  • #5 Àngel Llopis
    (27/09/23 21:34)

    M'encanta llegir els seus articles tan plens de contingut metafísic...I like it!

    Respondre
  • #4
    (27/09/23 12:39)

    La pitjor mentida és la mitjana veritat.
    He tingut l'ocurrència de buscar les dues notícies que donen peu al seu article, i el que vostè afirma podria ser qualificat com a “interpretació forçada de la realitat des de determinada perspectiva”; dit altrament: postveritat, mentida o falsedat.
    Es mereix ser censurat, cancel·lat o com agraden dir en aquest mitjà "moderat"?




    Des que no hi ha la veritat objectiva, només l'acord de majoria, la censura d'idees i cancel·lació dels transmissors és bona o dolenta segons l'acceptació social del moment.
    És evident el perill totalitarista, populista i altres que això comporta.
    Un petit exemple:
    el 2022, al món més de 5.500 persones van morir directament per ser Cristianes. Però no hi ha articles irats quan s'insulta la Fe Cristiana.
    Proveu a fer una lleugera brometa sobre "col·lectius" més de moda.

    Respondre
  • #3 Informació
    (27/09/23 12:07)

    Com autoritat andorrana, vostè deuria de saber que a Andorra ancestralment no s'ha fet servir els vocables mentida i mentider, els usen només els nouvinguts, els andorrans nadius ens referim a les embusteries i als embusteros. Com per exemple quan els polítics ens expliquen sopars de duro per justificar lo injustificable quan els motius de la presa de decisions són espuris.

    Respondre
  • #2 José Luis de Fatua
    (27/09/23 11:27)

    I amb base a la postveritat, espero que vosté i la Cònsol Major no tornin a presentar-se a les properes comunals.

    Respondre
  • #1 Albert Vaillant
    (27/09/23 10:11)

    Com el governador de Florida, al vostre Hble Comú també heu caigut en l'absurditat prohibint el pas de gossos dins determinades zones d'Encamp, al final ni els cronistes estan lliures de "pecat".

    Respondre
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2023 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts