Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
L'essencial d'una taula és deixar coses i fer activitats a sobre seu, normalment operant des d'una cadira.
Però pot ser de diferents materials, colors, formes i mides. I ens podem asseure a sobre, utilitzar-la com a combustible o pujar-nos per canviar una bombeta.
La llengua és principalment un mitjà de comunicació. Per unir.
També pot ser cultura, identitat, suport polític. Normalment característiques que no uneixen "tant".
Les circumstàncies de cada lloc donaran més força a la part essencial o als accidents.
Normalment la part d'unió, comunicació triomfarà, si propis i estranys veuen la necessitat de comunicar-se únicament mitjançant aquesta llengua.
Si cal imposar-la, és que probablement siguin les característiques accidentals (les que menys uneixen), les que tenen més pes.
Reflex del que s'ha dit és la pròpia necessitat d'una llei que imposa al feble, a qui més ho necessita i és flexible amb el que més té.
Crec que l'article posa de manifest el principal problema d'aquesta reglamentació: aplicar les lleis de manera més benevolent a aquells ciutadans amb més diners. I si això ja és un problema de per sí amb la divisió que tenim a Andorra encara és més greu.
RespondreAixò no es mes que un showroom per sembla que es protegeix la llengua i al final la intenció es protegir a la CEA per poder fer i desfer com li doni la gana, com un temporer no tindrà necessitat de demostrar un mínim del catala i un altre si? A veure jo he viscut i treballat a Nova Zelanda, si no parles angles es inimaginable que estiguis de cara al públic ( clar que compara els naps amb les cols ni ha un tros)el que no es pugui expressar amb catala directament que treballi al magatzem o fent llits, quant feu les coses les feu be i sinó millor no haver aixecat el galliner que es vergonyós tot plegat
Respondre
Totalment d'acord amb tu Eduard. També crec que la única manera d'enfortir i protegir la nostra llengua i de poder viure el dia dia en català a casa nostra passa per què els catalanoparlants no canviem de llengua en les situacions d'intercanvi quotidianes.
La resta de països no necessiten cap clàusula d'obligatorietat per als nous residents simplement per què tothom els facilita l'aprenentage de la nova llengua utilitzant-la sense complexos. Els nouvinguts no poden no aprendre-la.
Fem-ho així, amb els d'aquí, en català.
Col·laboradors:
Més val que us deixeu de foteses i de vacil•lacions que no fan res més que afavorir el permanent afany invasor i ocupacionista dels portadors de la llengua de ñ. Si no aneu prou vius i afluixeu en fermesa aviat diran que "el castellano también es lengua propia de Andorra". Què volen, si no, amb la seva pretensió que s'hi reconegui també com a llengua oficial? No ho perdeu de vista abans que sigui massa tard.
Respondre