x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Les set claus

Balcanització latent!

Es va posar de manifest el rol de certs mitjans per fomentar l’odi
Actualitzada 28/08/2023 a les 06:27
A finals de la dècada dels 70, vaig assistir, a la universitat de Grenoble, a un curs per a ensenyants de llengua francesa. No sé per quina raó, vaig veure’m inclòs en el grup que aplegava els docents procedint de països de l’Est, en particular, txecoslovacs i iugoslaus.

Molt aviat, va ser fàcil adonar-se que les diferents nacionalitats que configuraven ambdós països convivien amb més o menys dificultats. Mentre que txecs i eslovacs es comportaven, entre ells, amb un respecte mesurat, sovint tenyit d’una ironia a flor de pell que si bé no deixava mai passar una ocasió per fer mostra de la diferència que els separava, mai tampoc van arribar a crear malestar real dins del grup de treball; en canvi, molt sovint, i amb més força a mesura que passaven els dies, els iugoslaus no deixaven passar cap ocasió per increpar-se fins a arribar al punt que, en el decurs de la darrera setmana del curs, se’ls va haver de demanar que paressin o que s’abstinguessin d’assistir al curs, ja que un parell van, fins i tot, arribar a les mans!

Tots sabem com van acabar un estat i l’altre, al tomb d’una dècada després. Txecoslovàquia es va escindir en dos de manera pacífica, mentre que Iugoslàvia va esclatar mitjançant la primera guerra sobre el continent europeu després de la Segona Guerra Mundial, trencant prop de cinquanta anys de silenci de les armes.

A posteriori, es va posar de manifest el rol de certs mitjans per fomentar l’odi, activar i donar ales a l’agressivitat entre els diferents bàndols.

Des de fa més d’una dècada, al país veí del sud, creix, dia rere dia, una crispació política que, atiada per tot de mitjans –dits de comunicació– que, actuant molt més com a llumins sobre matèries inflamables que no pas com a agents ajudant a reflexionar i a raonar, estan generant una situació que no diu el seu propòsit i s’apropa més de la del país de Tito que no pas del de Václav Havel.

Compte amb una balcanització latent!
  • #5 Vigila Andorra
    (29/08/23 00:56)

    Tot continúa igual va dir..
    Si, I aquest odi l'estan translladant aqui a Andorra, amb l'excusa de la llengua catalana. Si no vigilem, al final ens empenedirem. Mostrem l'idiosincracia andorrana d'inclusio linguistica I 3 sistemes escolars. El Sr Dalleres vehiculava el frances al pais. El vaig tindre de profe. I defensa el catala, no es incompatible. I l'espanyol es tambe llengua vehicular. Srs del govern no caigueu en la trampa monolinguistica que ens ve del sur.

    Respondre
  • #4 Benjamí
    (28/08/23 18:48)

    Tant les antigues Txecoslovàquia com Iugoslàvia varen ser dues creacions franceses en el marc dels tractats de Paris de 1919 (que varen posar fi a la IGM), l'única finalitat dels quals era formar una "anell" antigermànic.
    Evidentment un cop superat l'enfrontament franco-alemany acabaren com el rosari de l'aurora

    Respondre
  • #3 El problema d'Espanya
    (28/08/23 10:45)

    El problema major d'Espanya és que en realitat és Les Espanyes i això fa molt difícil que hi hagi la uniformització que alguns pretenen.

    Respondre
  • #2 Pere
    (28/08/23 08:30)

    A la Matemàtica de la Història de Deulofeu ja es preveu que España es fragmenti i suceeixi com Iugoslavia la seva desaparició com Estat i Pais per nèixer 4 Estats Nous cap al 2029. Ningú estudia aquest tractat de Deulofeu.

    Respondre
  • #1 Tot continúa igual
    (28/08/23 07:49)

    El globalisme és la imposició d'un ordre unipolar anglosaxó, per això s'utilitza la vella fórmula de la balcanització, pel que fa a fomentar l'odi utilitzant els mitjans de comunicació, l'independentisme català n'és un exemple.

    Respondre
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2023 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts