Andorra, joc d’un equilibri entre, d’una banda, la potència del bisbe de la Seu d’Urgell –en realitat el poder de l’Església catòlica– i d’altra, la puixança del comte de Foix que, amb les diferents unions familiars, acabarà sent rei de França; equilibri conjugat amb una sorda voluntat andorrana de ser, iniciada amb la destrucció del castell de Bragafolls –posposant d’un segle la feudalització de les Valls– i continuada amb obstinada paciència i gran perseveració, cercant aconseguir espurnes de poder fins a atènyer, el 1993, amb la constitució, sense trencar amb més de 700 anys d’història, una transformació radical del coprincipat, projectant-lo al segle XXI, amb reconeixement internacional inclòs; Andorra està aprenent a cercar el seu lloc, a trobar el seu rol en un món en plena transformació.
Transformació tecnològica que porta conlligada una alteració de les maneres ancestrals de fer i de pensar –sempre lligades– i doncs una mutació dels valors que han guiat les nostres societats. Transformació política, també, menys perceptible potser, però palpable si s’intenta mirar amb perspectiva: l’Andorra del marge del Mercat Comú del 1980 ha esdevingut illa enmig de la UE. Pot mantenir-se’n isolada?
No oblidem que, ara, som responsables únics del nostre futur; que la potència del bisbe i la puixança del comte del segle XIII, avui, són forces detingudes, a Europa, per organismes que, si som capaços de fer mostra de suficient diplomàcia, però també de fortes dosis de realisme creatiu, d’imaginació inventiva i convincent, ens poden proporcionar la deguda energia vital per continuar existint: integrats i prou diferenciats, alhora.
Cal nova figura de coprincipat modern: espai compendi de districte federal i de territori assimilat, amb prou exempcions preservant l’autonomia adient per mantenir la pròpia essència i facilitar la unió en la diversitat d’una UE respectuosa, fins i tot, dels més petits.
Christian va dir..Estaria molt bé tenir bones relacions amb la UE i que poguessim defensar els interesos i necessitats d un micro estat. Durant segles hem hagut de mantenir un dificil equilibri entre coprinceps per a salvaguardar la nostra independencia. S en deia fer l andorrà; perfil baix, no atreure gaire l atenció, no generar conflictes ni les envejes, ... en fi no voler "petar més alt que el seu cul". Amb els aires de grandesa que les darreres décades hem adoptat, degut a la riquesa material i el poder pendre la paraula a l ONU, ens hem cregut l igual dels altres veins. I aixi ens tractarant; una tutela des de bruxel.les on dificilment s escoltaran els nostres interesos, els dels ciutadans es clar.
RespondreTotalment d'acord! Ja no ens recordem de la saviesa del Manual Digest, suposant que ja gent del Govern se'l conegui!
La puça creguent-se elefant, cop de trompa i esclafada!!!
Som així d'estupits!
Mai hauríem d'haver anat a l'ONU, resulta gairebé grotesc hores d'ara!Ni tanta parafernàlia d'embaixades i embaixadors! Senzillament Ridícul i Andorricida!