Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Eduard López Mirmi va dir..
Eduard, tens raó, no cal ser feixista per legitimar la violencia, però si et declares feixista legitimes la violencia si o si, i ja fa fa massa temps que s'intenta blanquejar i/o normalitzar les bonances del feixisme.
El concepte de feixisme ha arribat a ser un calaix de sastre, on s'engloben tots els mals. El feixisme és execrable, sí, però afirmar que "Ser feixista és legitimar tota violència per arribar a qualsevol fí", és meridianament fals com a idea generalista, ja que no cal ser feixista per legitimar violència, i altres que no ho són, poden generar-ho abastament des de pensaments i doctrines altris.
Respondre
Ja sabem que les paraules les carrega el diable. Però amb això del “feixisme” hem anat més enllà.
La paraula ja és el mateix diable.
Tot comença per dos camins que es creuen:
-la simplificació del llenguatge que inexorablement empobreix el pensament.
-l'ús del llenguatge com a arma. Ho resumeix J.Stalin, “El llenguatge és un instrument de desenvolupament i una arma de lluita”.
Units els dos conceptes, observem que l'aprofitament de simplificar el vocabulari és una arma política cercada pel rival polític.
Després, com en una teranyina, cauen al parany des de mosques fins a papallones.
Així, el creador de la confusió envia tota la negativitat política a un ens irreal, "tot mal sense cap part de bé"; aparta de si gran part dels seus possibles errors i impossibilita als seus possibles rivals ideològics tota possibilitat de dialèctica, ja que aquesta queda sempre frenada davant el qualificatiu de "feixista". La pròpia actitud de l'articulista n'és una petita mostra.
Són així també feixistes els israelians del Netanyagu.O simplement és maldat el que porten tans anys fent amb el POBLE (dic poble) palestí.
Respondre