Això va de concretar

Les properes eleccions generals a Espanya no aniran de grans plantejaments de país o de reptes de futur. Aniran de concretar. És impensable avui en dia demanar un vot amb la vista posada a vint anys quan la situació de l’habitatge no permet a un jove fer plans més enllà d’aquest divendres. I el repte que s’ha posat el president espanyol, Pedro Sánchez, es resumeix en la necessitat de concretar com s’ho han de fer els joves per accedir a un habitatge digne a curt termini –si bé em temo que els comicis estaran més enfocats des d’una visió multipartidista: es prefereix una coalició PSOE-Sumar o la unió de PP-Vox al capdavant de l’executiu?–.

I com tot el que passa a Andorra, podem trobar alguna que altra similitud entre el cas de Sánchez amb la Moncloa i el cas de Xavier Espot amb l’acord d’associació. Perquè la ciutadania perdi els recels que té amb Europa cal concretar. Es fa molt difícil trencar les pors que veiem a la cantonada per una prosperitat econòmica que anirà arribant en un termini de cinquanta anys vista. Malauradament, hi ha tants factors avui en dia a tenir en compte que l’electorat

–i la ciutadana, dos conceptes que cal diferenciar al Principat– necessita petites coses concretes a les quals aferrar-se. Són aquests ítems els que ens permeten decidir i posicionar-nos sobre una qüestió. Un bon acord per a Andorra només servirà si està assumit per tota la ciutadania.

I des d’aquest punt de vista s’ha de rebre com una mala notícia la convocatòria de les eleccions en plena presidència espanyola de la Comissió Europea. És evident que els comicis no determinen la negociació perquè no és Pedro Sánchez –ni tampoc Xavier Espot– els que s’asseuen a la taula a negociar, aquesta és feina dels tècnics. Però no seria positiu que una negociació molt més important per a Andorra que per a Europa acabi tacada o determinada per una política nacional totalment polaritzada.