La tribuna

'Res de nou a l'oest'

Un monument a l’antibel·licisme que et deixa estabornit, però també emocionat

Creat:

Actualitzat:

Com si em trobés a la primavera de la creació literària, he enxampat durant uns quants dies bones novel·les. Si unes setmanes enrere parlava i deixava en molt bon lloc la pel·lícula Sense novetat al front, avui puc fer-ho de la novel·la escrita el 1929 per Erich Maria Remarque, poc després d’acabar la Primera Guerra Mundial, amb el títol original d’Im Westen nichts Neues. L’edició catalana, Res de nou a l’oest, publicada per Navona, i la castellana, Sin novedad en el frente, reeditada per Edhasa en la seva edició de butxaca. Aquesta última, la castellana, traduïda per Judith Villar, és la que he tingut l’oportunitat de llegir. Una traducció excel·lent, i ho dic no perquè conegui l’alemany, sinó per la fluïdesa del text.

Si la pel·lícula em va semblar exemplar, què dir de la novel·la?

Una obra mestra, un monument a l’antibel·licisme que et deixa estabornit, atordit, però també emocionat, impressionat i moltes altres sensacions. El llibre et toca la fibra, et desperta, t’obre els ulls a la realitat de la guerra

Després de llegir-la et preguntes com pot ser que, després que Erich Maria Remarque fos capaç d’escriure-la, pot existir encara la guerra, per quin motiu l’ésser humà és incapaç d’aturar-la per sempre i desterrar-la, deixar-la fora de la nostra història.

Si jo formés part de qualsevol govern, faria llegir Res de nou a l’oest a les escoles de tot el món, a totes les escoles, als mestres i als alumnes, al que ens manen i als manats. A tothom, sense excepció, especialment a totes aquelles persones que es volen dedicar a la política i prenen decisions que afecten països i estats. La posaria per davant de qualsevol creença religiosa, com a norma i exemple a seguir.

Hi ha fragments a la novel·la que parlen per si sols, que mostren els sentiments i el patiment del poble, de la gent normal, de com arriba un moment que els soldats ja no distingeixen el seu patiment dels de l’adversari, mentre quatre desgraciats mouen els fils de la política.

No és d’estranyar que Erich Maria Remarque fos perseguit pels nazis i els seus llibres, cremats en una plaça pública. El seu antibel·licisme és profund, real, inspirat en la seva experiència personal. No parla de vencedors i vençuts, parla de com tots som víctimes, de les vides que es perden irremeiablement, lluitis on lluitis. Parla de la vida, de com la guerra fragmenta i destrueix l’home. De generacions devastades per la guerra. Molts pocs llibres tenen la força de Res de nou a l’oest.

Bona literatura i millor lectura. Tant de bo servís per a molt més.

tracking