Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
¿I perquè no pregunten a les entrevistes “quants llibres has llegit en els darrers 10 anys”?
La resposta seria gairebé sempre la mateixa:
—cap. Però he vist 12 series en lo que va de mes. ¿I tu, quants llibres has llegit?
— loh mihmo' que tu hahahahah
Quanta raó té l'altre comentari de més avall, anem directes a lea cavernes.
El patrimoni també pot ser quelcom molt personal, i és una pregunta típica. El candidat sempre pot respondre “Això és un tema personal, prefereixo no respondre”. Al final cadascú és lliure de traçar, on vulgui, la línia entre lo privat i lo públic.
Dir que per ser “guai” i de “ment oberta” has de fer públiques les teves relacions sexuals és woke. Això ja ho sabem. Però és veritat que tenim una manca de debats sobre la sexualitat en general. Parlar de sexe posa nerviós i incomoda.
Hedonista va dir..
Dons diuen que mai hi havien hagut tants problemes mentals entre els joves com ara.
Alliberació i autoconeixement jajajajaja
Fer aquesta pregunta es ofensiu per al entrevistat, degradant per al entrevistador i fins i tot és insultant per al públic.
Un públic que es sent còmode i satisfet amb aquesta mena de continguts s'el pot encasellar sense por a equivocar-nos en allò que els esnobs anomenem "xusma".
El felicito per una reflexió molt interessant.
Crec que l'explicació a aquesta tendència no és innocent.
Pensem que les accions humanes esdevenen com els fenòmens de la natura.
I no. Els fenòmens vénen desencadenats per la naturalesa de les coses. No tenen elecció.
Les accions humanes impliquen voluntat i intel·ligència. El sentit està dirigit a una possibilitat escollida.
Per què hi ha aquesta tendència a la necessitat de preguntar, exposar, (i legislar), per allò íntim?
No és un fenomen, és una acció humana. Està dirigit.
La resposta es resumeix en “allò personal és polític”. I el sexe és molt personal.
Bussegeu a la xarxa a partir d'aquí i l'Escola de Frankfurt, Firestone, Preciados i un univers de l'esquerra radical li donarà la resposta. Aquí no dóna espai per al detall.
I descobrireu, que vostè, (com jo), per fer aquesta reflexió ja serà definit com a dreta burgesa, repressora i hetero patriarcal.
Benvingut al club.
Crec que és just recordar que no és pas el mateix estar cardant, que estar cardat!
O com diria el Sr. Camilo José Celà en llengua castellana, no és lo mismo estar jodido, que estar jodiendo!
Estoics i epicuris va dir..
Visca l'hedonisme! Moviment de alliberació personal i d'autoconeixement. Tant reprimit porta a l'augment de malalties mentals.
Dominats per l'instint i el plaer, de mica en mica ens dirigim d'on vam venir, a les cavernes.
Respondre
Col·laboradors:
Sam va dir..El patrimoni també pot ser quelcom molt personal, i és una pregunta típica. El candidat sempre pot respondre “Això és un tema personal, prefereixo no respondre”. Al final cadascú és lliure de traçar, on vulgui, la línia entre lo privat i lo públic.
RespondreDir que per ser “guai” i de “ment oberta” has de fer públiques les teves relacions sexuals és woke. Això ja ho sabem. Però és veritat que tenim una manca de debats sobre la sexualitat en general. Parlar de sexe posa nerviós i incomoda.
Disculpeu,
No hi ha cap paraula en català ni en andorrà per dir 'woke'?