Diferents possibilitats del resultat de la guerra

En un moment en què cada dia més s’especula sobre el final del conflicte, al marge d’un improbable alto el foc pactat per les parts dues hipòtesis semblen indefugibles, la victòria de Rússia o la victòria d’Ucraïna.

Permeteu que exposi avui una reflexió sobre cadascuna d’aquestes dues possibilitats.

Analitzaré en primer lloc la hipòtesi de la victòria russa.

En aquest cas és evident que Putin consolidaria la seva posició, la seva figura seria portada a la consideració de déu nacional i annexaria Ucraïna, on imposaria un govern sotmès a la seva voluntat.

Aquesta situació amb tota seguretat engrandiria la bretxa amb Occident, que lluny d’acceptar-ho aplicaria un augment de les sancions, bloquejaria els contactes i obstaculitzaria tot tipus de relació humana i empresarial.

La dificultat d’intercanvis de tot tipus i de viatges de ciutadans russos a Occident provocaria un apropament d’aquests amb els Brics (Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica), la nova potencia geopolítica destinada a contrarestar el món occidental, amb qui reforçaria l’intercanvi comercial a baix cost de les matèries primeres del seu ric subsol i accentuaria el distanciament entre els dos blocs, quedant definida la separació dels règims de confessió democràtica i els partidaris de l’autocràcia.

Aquesta realitat tindria com a conseqüència una situació que es perllongaria durant almenys dues generacions, i elevaria les tensions existents amb el perill per a Europa i sobretot per a països fronterers com Noruega, Polònia, els estats bàltics i Romania.

També seria molt temerari el reconeixement implícit de la llei del més fort i el no-respecte del dret internacional, amb la conseqüència immediata de la implícita acceptació de polítiques annexionistes per part de països potents, començant per les intencions de la Xina d’envair Taiwan.

Per part de Rússia, el guany es limitaria a l’annexió d’un país destruït i el domini mundial del mercat del blat i altres productes agrícoles. Poca cosa més.

Convindreu que aquest seria un escenari poc recomanable.

Una eventual victòria d’Ucraïna, per paradoxal que pugui semblar, presentaria un panorama molt més plaïble per a totes les parts, inclosa Rússia, si la instauració d’un nou règim comportés la desaparició de Putin i de totes les esferes de poder dominades pel putinisme, amb el relleu de l’actual turba de contacte i el necessari canvi de ministres, ambaixadors i cònsols actualment en funcions.

Vegeu si no la diferència a Andorra entre l’anterior estructura diplomàtica russa amb el recordat Pere Joan Tomàs i la tèrbola presència actual.

Aquest nou govern, de caràcter demòcrata i europeista, gaudiria immediatament d’una bateria de decisions destinades a la refecció dels ponts destruïts per la salvatge política de Putin.

Les sancions internacionals serien progressivament abolides i les relacions arribarien ràpidament a una normalitat i a un flux recomanable.

No és convenient defensar que Rússia, amb el més alt índex de corrupció d’Europa, pugui suposar un model de cap tipus.

Amb la derrota de Putin aquest canvi seria possible perquè no hem d’oblidar que els russos sempre han manifestat una inclinació clarament europeista, almenys pel que fa a l’àmplia franja que va fins als Urals, físicament integrada al nostre continent.

És conegut el desig dels seus habitants d’assimilar-se a la vida de ciutats com Londres o París, i privilegiar els seus sojorns a països com Espanya, França o Itàlia, que avui tenen prohibit.

Seria bo per a tots el canvi per una relació amb una Rússia democràtica. Per això, jo espero una desfeta del seu règim actual i un canvi total de les seves estructures.

* Antoni Zorzano Riera, Cònsol honorari d’Ucraïna al Principat d’Andorra