x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

Quatre fotos i un funeral

Actualitzada 13/04/2023 a les 06:34
Primera foto: Peratallada, cotxes aparcats al marge d’un camp i una parella escarxofada en unes cadires de pícnic enmig del sembrat. Llavors diuen que els de poble no els podem veure i que els critiquem tot i que deixen els calerons a les nostres comarques. Els empordanesos quasi no ens immutem, només demanem que se n’enduguin el record d’un parell de famílies de paparres autòctones. Segona foto: Andorra la Vella, gent i més gent i encara més gent, i alguna persona, també cal dir-ho. És igual si els residents (no cal que siguem potanegres, tot i que els potanegres ens diuen “residents” només als que no som potanegres) tenim alguna intenció de moure’ns pel país: tenim el Principat ocupat i arribarà un moment en el qual l’hauran annexionat a l’Estat espanyol i no ens n’haurem ni adonat. Tercera foto: una mona a l’aparador de la pastisseria Sàbat de Sant Cugat del Vallès. Es veu que l’han haguda d’amagar perquè algun col·lectiu l’ha titllada de racista en representar una dona negra amb davantal i un barret de cuina. Desenganyem-nos, a partir d’ara, només es podran fer mones de xocolata blanca i les catalanes només podrem tenir la pell blanca, amb la qual cosa haurem de condemnar la Verge de Montserrat (moreneta i rossa) a l’exili en algun país de l’Àfrica més negra i potser canviaran les tornes i, en el costumari de l’època i del país, a partir d’ara manarà el tortell de Rams en comptes de la mona de Pasqua. Quarta foto: cues a la frontera del Runer. Uns dies i unes hores, cues Runer amunt; uns altres dies i unes altres hores, cues Runer avall. Amb tot, s’ha de dir que en algun moment Jesús Crucificat ha fet un miracle molt més miraculós que el de la resurrecció i ha fet obrir els dos carrils d’entrada i de sortida de la frontera: Al·leluia! Un funeral. L’últim dia de festa, Dilluns de Pasqua Florida (ja he après, tot i haver-me costat quasi seixanta anys, que, per granar, s’ha d’haver florit), mentre cadascú tornava a casa seva plorant per un dimarts disfressat de dilluns, sabíem que, encara que trigui, a cada porc li arriba el seu Sant Martí i que teníem un porc menys en aquest món, cosa que fa que, de vegades, recordem allò d’en Vallverdú: “Senyor, n’hi ha per creure en Vós”, tot i que sigui tard i a deshora. S’havia mort Sánchez Dragó. Que no descansi en pau. Amén.
  • #5 Toni Crescento
    (13/04/23 23:13)

  • #4 Andorrin
    (13/04/23 22:19)

    aquesta senyora sembla que no sap que aquesta és andorra no catalunya, com si no hi haguessin prou coses importants al nostre país per estar llegint els ploriquejos dels veïns del sud

    Respondre
  • #3 SPQR
    (13/04/23 13:30)

    L'educació i la censura no frenen l'articulista, però sí a mi per expressar l'opinió sobre el seu escrit.
    Contra algunes persones o idees tot s'hi val.

    Respondre
  • #2 Nivell
    (13/04/23 10:37)

    Tot un article per insultar un mort.
    No baixem de gaire amunt. Però ho fem sense parar.

    Respondre
  • #1 Encampadà
    (13/04/23 09:06)

    El Sánchez Dragó era un rot de pretesa intel·lectualitat, que els castellans idolatraven, tot i les seves vils tendències.

    Respondre
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts