Debat de Sant Julià

Sense cap dubte el primer debat televisiu en unes eleccions sol ser el més difícil, no tens referències, ni cap històric, sempre manca una mica d’experiència, una mica de salsa. Sol ser bastant descafeïnat. Aquesta vegada ha tocat el primer debat televisiu a la parròquia de Sant Julià de Lòria i pel que sembla els candidats devien acordar amb anterioritat: “No ens farem gaire mal.” No va ser un debat divertit ni apassionant, més aviat insuls, amb poca o pràcticament nul·la confrontació, sense espurna, amb tan sols un parell de temes de veritable debat. Vaig constatar que algun candidat es limitava tan sols a llegir el que duia escrit o li havien escrit, amb una mala dicció que molts cops no donava a entendre ni el que llegia, que no entrava en cap tipus de debat. Tan sols semblava un monòleg i res més. Amb massa referències a Grifols, que tampoc venien al cas a la nostra parròquia. Algun candidat no llegia absolutament res i parlava molt correctament, però potser li varen sobrar les mans a les butxaques, encara que ho fes força bé. Un tercer candidat, a pesar de tenir més experiència teòrica que els altres, va semblar molt perdut en els moments inicials, buscant on es trobava la càmera, però va anar millorant a poc a poc. Un quart candidat, tot i tenir força experiència, encara que no fos precisament en debats, però si en comunicació, tan sols es limitava a defensar-se dels tímids atacs que rebia dels altres dos, perquè el tercer ni piulava. Em va mancar confrontació pel que fa al tema de Naturland en un debat lauredià... Potser la culpa de tot això va ser la manca d’algun candidat d’UL?