“... i qui les empaita és bord.” També, “oreneta arribada, hivernada acabada”. Avui, el calendari ens recorda la festa d’una de les tres santes patrones del “Cap i casal del principat”. I la tradició diu que, per Santa Madrona, arriba la primera oreneta a Catalunya. Són missatgeres d’amor, com bé diu l’adagi: “Orenetes, amoretes.” És per això que les fadrines casadores d’abans s’hi encomanaven, perquè no s’oblidés de fer-les venir. Amb elles, amoretes i galants. Els propietaris de les cases on niaven, quan se n’adonaven, ho comunicaven al veïnat, convidant-lo a menjar i beure per celebrar-ho. En aquest sentit, qui no recorda el poema d’amor / desamor més famós de la literatura espanyola? Gustavo-Adolfo Bécquer va escriure aquells versos que arrenquen amb el “
volverán las oscuras golondrinas / en tu balcón sus nidos a colgar / y otra vez, con sus cristales / jugando llamarán.”
Passen l’hivern en països càlids i llunyans. Sempre són benvigudes, tot i que embruten el sòl amb llurs excrements. No endebades, “benvingudes orenetes, que us mengeu els corcs de les favetes”. Frase que vol dir que es cruspeixen molts insectes malignes.
Amb l’actual sequera, el que hem d’esperar ferventment és que plogui força. La manca de recursos hidràulics albira una tardor complicada pel que fa a possibles restriccions. Ens convé veure aquest ocell volant baix o prop de l’aigua, per tal que així sigui. Ja ho augura la paremiologia: “Oreneta que vola per terra porta tempesta / Orenetes vora l’aigua, pluja a la platja.”
Si mirem dessota els balcons de les cases antigues o les teulades, veurem nius fets amb fang i trossets de palla. Allà s’hi instal·len les orenetes per reproduir-se. Les femelles posen quatre o cinc ous i els incuben durant un parell de setmanes. Un cop nascuts els pollets, els pares els alimenten durant gairebé un mes, amb petits insectes que cacen al vol. Quan els menuts comencen a volar, fan vols curts fins a llocs propers i els pares els segueixen alimentant, fins que ja demostren valdre’s per si mateixos.
Ben aviat, començarem a sentir –per pobles i ciutats– els xiscles d’aquests petits ocells d’ales negres i ventre blanc, volant per damunt les cases. Preparem-nos per donar la benvinguda a la primavera. Una estació meteorològica que ens enlaira l’esperit i esperona el cor.
