Creat:

Actualitzat:

Val a dir d’entrada que no tinc res en contra de les manifestacions, sempre que siguin pacífiques, ni en contra dels dies internacionals del que sigui, encara que molts cops els trobi un pèl absurds. Però em va cansar una mica l’enorme difusió que es va fer en els diversos mitjans del Dia internacional de la dona. Les diverses notícies es van fer una mica pesades, tampoc n’hi ha per a tant... En un primer moment vaig pensar: val, molt bé, però tampoc cal exagerar, i els homes, què? Tanta diferència existeix actualment? Doncs resulta que els homes també tenim el nostre Dia internacional, que és el 19 de novembre. Les intencions ambdós dies són bastant similars: de la banda de les dones reivindiquen el feminisme, denuncien el sexisme, van molt enfocades en l’àmbit laboral i pel dret a la independència econòmica... De la banda dels homes, potser van mes enfocades a la salut, encara que també promouen la igualtat de gènere, fomentant la no-discriminació als homes i celebrant la masculinitat... A Andorra, Acció Feminista va concentrar unes 200 persones el Dia internacional de la dona, reivindicant la legalització de l’avortament i protestant per la bretxa salarial existent, entre altres... Cap problema en aquestes reivindicacions. Però a la concentració feminista a Lleida van anar bastant mes enllà: cremant fotografies del nostre cap de Govern (molt lleig). I amb consignes com: “Té les mans tacades de sang” (molt més lleig i imperdonable). De moment a Andorra tenim la nostra Constitució, que haurà fet 30 anys, i de moment també tenim un Copríncep que és bisbe... I així hem de conviure, de moment.

tracking