Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Gràcies Josep en incitar els nostres conciutadans a reflexionar sobre el que posa a la nostra constitució. Ja en sin 30 d anys avui, seria hora de revisar-ne alguns punts i posats a demanar als reixos podriem afegir-hi que fos el poble que fos relament constituent, que tornessim a la paraula democrácia el seu significat. Ara bè potser caldria enviar una altra carta al pare nadal també !!
Respondre
Un continu pot contenir etapes diferents i que en formen la naturalesa. No són una potència d'alguna cosa sinó que ja són aquesta cosa en plenitud.
Un nadó no és el doctor, la policia, el repartidor o el polític que serà en un altre moment, però això no li fa menys ple en la seva humanitat. Ni un ancià o malalt greu crònic.
Buscar límits a aquesta humanitat en els seus primers o darrers moments implica que les ideologies i creences de cadascú són el que dóna a l'altre el seu dret o no a la vida. Els drets de ser persona o no passen a mans de la majoria.
Ser més de dretes o més d'esquerres pot entrar als límits de la opinió i debat públic; tenir dret que em permetin viure estaria en un altre pla. I més quan aquest debat vol fer-se respecte a qui o no té possibilitat de defensar-se o en té poques, és a dir: el fort contra el feble.
i afegiria, ja que crec que solament apareix un cop la paraula natura a la nostre constitució, el respecte i conservació dels espais naturals.
Respondre
El que vosté proposa sobre la nacionalitat és únicament donar la volta a la prohibició de la doble nacionalitat, entrant-hi per la porta del darrera. Típic del “socialu prugrassisma” i tractats bi laterals tampoc interressen, perquè ja hi ha molts masses del que en alguns cercles s'anomena, per bé que es diu en un altre idioma, “residents amb passaport”. Ja sabem com s'acaben aquestes coses : sempre malament en detriment d'Andorra, igual que haver passat en matèria de nacionalitat, del ius sanguinis al ius soli. En aquesta matèria no es pot cedir res. Ens hi va la nostra existència. És clar però, que vostè d'esperit tant obert, això potser no ho entengui, o pitjor, no ho vulgui entendre.
Respondre