La salut mental dels joves

L’any 2021 l’informe anual de l’Unicef sobre l’estat de la infantesa al món es va centrar per primera vegada en la salut mental dels més joves. I les seves conclusions van ser més que preocupants, ja que, segons aquest document, hi havia fa poc menys de dos anys uns 166 milions d’infants i joves d’entre 10 i 19 anys amb malalties mentals diagnosticades. Aquesta xifra representa aproximadament un 13% de la població total compresa en aquesta franja d’edat o, dit d’una altra manera, un de cada set infant al món. I les malalties mentals que posa en relleu l’informe són nombroses i diverses: ansietat o depressió (43%), trastorns del comportament (20%), trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat (20%), etcètera. Unes altres dades rellevants són la repartició geogràfica dels joves afectats per una malaltia mental (n’hi ha una massificació a Europa occidental, el Pròxim Orient i el nord d’Amèrica i de l’Àfrica) i l’índex de suïcidi d’aquests darrers (ja que 46.000 adolescents de 15 a 19 anys es lleven la vida cada any, és a dir, un cada onze minuts). Aquest informe, però, no fa esment de quin percentatge de malalties mentals no diagnosticades hi pot haver al món i segurament aquesta xifra també és força elevada, sobretot si tenim en compte que la pandèmia ha afectat de forma substancial la població juvenil. I el nostre petit país no ha quedat al marge d’aquest problema, si ens basem en el fet que hem d’enviar menors a centres terapèutics estrangers, que s’han creat diferents estructures aquests darrers anys dedicades a la prevenció, el tractament i la cura de la salut mental dels més joves, i que malgrat això els professionals d’aquest àmbit estan desbordats. No hi ha solucions miraculoses a aquesta problemàtica que sembla créixer de forma exponencial, tot i que la clau resideix en la prevenció i sobretot en la detecció precoç de trastorns mentals juvenils, abans que aquests esdevinguin greus i de difícil reso­lució.