Jornada laboral i productivitat

La gran afluència de mà d’obra estrangera, als anys seixanta del segle XX, va exigir regular els drets dels treballadors per millorar les condicions sociolaborals. Les telefonistes ja gaudien d’una assegurança d’accidents des del 1953, benefici que es fa universal el 1963 i culmina el 1968 amb la creació de la seguretat social i del primer hospital públic. Sempre amb cert retard, s’incorporen els canvis que es produeixen als països de l’entorn; es fixa el tancament dels comerços a les deu del vespre i la setmana laboral en 48 hores, amb un dia de descans setmanal; també s’obliga els empresaris a donar quinze dies de vacances anuals remunerades i s’estableix la paga doble de Nadal per als funcionaris. A l’inici dels noranta, es redueix la jornada laboral de 44 hores setmanals a 40, s’amplien les vacances i s’allarga la baixa per maternitat de 12 a 16 setmanes. Amb el canvi de mil·lenni, d’acord amb els principis constitucionals, es reconeix el dret a la sindicació, perquè els treballadors puguin defensar els seus interessos econòmics i socials.

Les condicions laborals, que semblaven inamovibles, ara estan en procés de canvi a un ritme impensat en èpoques anteriors. Les millores de la tecnologia, malgrat no haver canviat les jornades de 40 hores vigents des de fa trenta anys, juntament amb els efectes de la pandèmia, han afavorit la introducció del teletreball, en una societat tan acostumada al presentisme laboral com l’andorrana. Actualment, la durada màxima de la jornada laboral a Andorra se situa en 1.800 hores anuals, mentre que als països de l’OCDE treballen 1.716 hores de mitjana a l’any, a Espanya 1.641 i a França, 1.490. Existeix un patró de comportament comú en els països de l’OCDE que menys hores treballen: són europeus, tenen una renda per capita elevada i una forta tradició sindical.

La tendència per a la pròxima dècada és la de reduir les hores treballades. Fins i tot es parla de la setmana de quatre dies que, un assaig amb 2.900 treballadors al Regne Unit, que també volen fer al País Basc, ha demostrat, amb èxit, que augmenta el benestar dels treballadors i, paral·lelament, la productivitat creix o es manté. Els empresaris que s’han acollit a l’assaig afirmen que ser competitius implica oferir millor qualitat de vida als seus empleats.