TALL A la 
CS-310 

Tall a la CS-310 entre Anyós i l'Aldosa a causa d'una esllavissada sense danys personals. El trànsit s'ha desviat pel centre de la Massana

Creat:

Actualitzat:

Ja no hi ha experts com els experts que ens venen al cap quan invoquem la paraula. Al món actual no tenen cabuda, és massa complex. Una altra cosa són les experteses. Per a la nostra mirada al món són imprescindibles, perquè és cada dia més simplista. Tot i que no sigui el debat que més de gust ens vingui abordar, la de la crisi de la legitimitat del coneixement és una de les derives més devastadores dels nostres temps, pel seu caràcter estructural, per tot el que pot arrossegar amb ella, des de la protecció de la nostra salut pública fins a la supervivència dels sistemes democràtics. El resum ja us el sabeu: hem passat d’un coneixement entronitzat i opac a una il·lusió de coneixement tan democratitzada que s’ha devaluat fins a no valdre absolutament res (perquè amb ben poca expertesa pots ser enaltit com el gran expert pel teu bàndol i amb moltíssima expertesa ser denigrat com el xarlatà corrupte pel bàndol contrari, tot plegat sense requerir ser-hi en cap, de bàndol, que ja t’hi ficaran ells). Davant d’això, una primera passa per recuperar certa legitimitat pel coneixement potser passaria per acordar uns criteris mínims per concedir de manera preventiva una mínima confiança en l’expertesa darrere una aportació qualsevol. En d’altres paraules, quan podem admetre que algú està parlant des d’una mica més enllà d’una simple opinió. Com que no sou aquí mentre vaig picant lletres, si voleu ja començo jo. I com que jo em miro el món sempre pensant mapes i brúixoles, m’agrada pensar que una visió mínimament experta és aquella que té algú que coneix prou bé les referències generals del terreny per on es mou, que s’hi sap orientar, que sap detectar prou àgilment corriols que no menen enlloc i falses dreceres i que té prou temps per preguntar-se quines són les zones que més paga la pena seguir explorant i prou temps per explorar-les caminant a poc a poc. I no l’hi sé veure gaire cosa més. Referències generals, eines per explorar i temps per fer-se bones preguntes i per buscar algunes de les respostes. Tot plegat ben poc glamurós i ben poc calòric per als egos d’alguns, però alhora prou elemental i bàsic per respectar-ho entre tots a l’hora d’escoltar-nos entre tots en el debat públic inacabable on ens toca participar amb les nostre experteses i inexperteses.

tracking