Creat:

Actualitzat:

En el darrer article parlava del sisme a Turquia i Síria que ha causat, segons dades de les Nacions Unides, 47.000 morts i que ha deixat 1,5 milions de persones sense casa. Hi comentava les diferències de recursos i de mitjans entre Turquia, on, amb millores a fer, els equips d’ajuda van poder actuar amb certa rapidesa, i Síria, on l’ajuda ha arribat amb comptagotes i amb retard com a conseqüència de 12 anys de conflicte.

I un lector es preguntava: “Que plogui sobre mullat és una casualitat o una causalitat?” Al meu parer és una bar­reja de les dues, però potser en aquest cas més causalitat que no casualitat.

Un desastre natural com un terratrèmol té part de casualitat. No es pot preveure i hi ha zones on es dona amb més o menys freqüència i intensitat. En aquestes àrees, el que se sol fer és el que podríem anomenar preposicionament: anticipar-se i emmagatzemar recursos i materials, com tendes, generadors, etcètera, per quan el sisme passi que els equips de rescat puguin començar a treballar immediatament.

Però aquí la causalitat també hi ha tingut molt a veure. En el cas de Síria perquè les zones afectades pel terratrèmol són de les més afectades pel conflicte i aquesta situació no ha permès actuar ràpidament i evitar més víctimes als edificis ensorrats. En el cas de Turquia s’ha vist que no s’han respectat les normes de construcció que s’havien endurit des del terratrèmol del 1999. En els darrers 20 anys s’han declarat diverses amnisties urbanístiques que han permès regularitzar edificis que no compleixen la legislació antisísmica. I a La Vanguardia en donen un exemple clar: la ciutat d’Erzin no ha patit danys ni han registrat cap mort perquè s’ha construït seguint la normativa. Antioquia, a una distància de 100 quilòmetres, pocs edificis han quedat dempeus i el mateix ha passat a Osmaniye a 10 quilòmetres d’Erzin. Això ens demostra que la prevenció i el compliment de la normativa hauria salvat vides.

tracking