La parapsicologia

Hi ha tota una sèrie de fenòmens, coneguts des de fa centenars d’anys i atribuïts a esperits, dimonis, maatmas, gnoms, fades, etcètera, éssers del més enllà i també d’altres com la transmissió del pensament, el moviment d’objectes a distància i l’endevinació de fets passats o futurs. Tots sempre provocats per personatges dotats de facultats especials, anomenats mèdiums o intermediaris.

La investigació seriosa d’aquests fets comença el segle XIX (1882) amb la creació a Londres de la Societat d’Investigacions Psíquiques (Society for Pychical Research). Calia donar-li un nom i va guanyar el de metapsíquica o fenòmens més enllà del psiquisme, atribuït al científic Charles Robert Richet (1905), professor de psicologia a París i Premi Nobel de Física el 1913.

Es tractava de separar els esdeveniments inexplicables per la ciència del moment dels trucs de la mà d’entabanadors o mags de teatre sense cap intervenció de forces estranyes a la naturalesa. Algú va inventar el nom de parapsicologia o fenòmens al costat de la psicologia.

Acceptada com a ciència l’any 1953 a Utrecht, aparegueren parapsicòlegs per tots els països europeus i americans, com el mateix Richet, Tenhaeff a Holanda, Hans Bender de Friburg (Suïssa), Rhine als EUA, de la Universitat de Duke, al Brasil Oscar González Quevedo, German de Agumosa a Espanya i la creació de societats per estudiar el tema com la Societat Espanyola de Parapsicologia.

Però, en realitat, avui dia, què és la parapsicologia?, que engloba fenòmens tan diversos i misteriosos.

Seguint Oscar González Quevedo, proposa la següent definició: “La parapsicologia és la ciència que té com a objectiu la constatació i anàlisi dels fenòmens a primera vista inexplicables però que poden ser resultat de les facultats humanes.”

Nogensmenys, hi ha qui no l’accepta com a ciència. Aquesta implica serietat, honestedat i poder provocar tants cops com es vulgui el fenomen, al laboratori, per poder-lo estudiar.

Els segles XVIII i XIX proliferen casos compatibles amb fenòmens paranormals que darrerament els mateixos protagonistes confessaren que estaven trucats, com el creador de l’espiritisme, Allan Karbeck, i les germanes Fox de Nova York. Tal com afirma González Quevedo, la tasca més important de qualsevol parapsicòleg ha de ser descobrir on hi ha la trampa i com és. No sempre ha sigut fàcil. Cal recordar alguns mags de teatre com, per exemple, l’actual Mag Lari i altres il·lusionistes que meravellen l’espectador i ningú no és capaç de descobrir on hi ha la trampa.

Les germanes bessones Fox, de ben jovenetes van descobrir que movent el dit gros del peu feien un espetec audible característic. En una sessió d’espiritisme on s’invocava l’esperit d’una persona morta, a les preguntes dels assistents un espetec volia dir sí i dos espetecs, no, que elles feien a voluntat segons anava la sessió. Durant molts anys van ser investigades, amb les mans a la vista, i finament poc abans de morir ho van explicar elles mateixes.

Qualsevol que domini la màgia i deixi els espectadors amb la boca oberta utilitza el seu art per fer negoci, sobresortir o guanyar-se la vida. Tots hem vist il·lusionistes que amb les cartes fan creure que saben quina és després d’una complicada manipulació.

Això és tan antic que a la pròpia Bíblia (Èxode), Moisès, parlant amb Jehovà, li manifesta que caldria parlar amb el faraó per demanar-li que alliberi el poble d’Israel de l’esclavitud a què està sotmès. Però es pregunta si el faraó el creurà sent un insignificant ciutadà. Jehovà li respon: tira a terra això que tens a les mans i al moment el bastó es converteix en una serp, a l’ordre de Déu el torna a agafar i finalment a les mans torna a tenir un bastó de fusta. Després d’això el faraó et creurà, va dir Jehovà. El faraó va respondre que els seus mags també eren capaços de fer el mateix.

En l’experiència personal de l’autor, vaig comprovar a requeriment del professor German de Argumosa que tant les cares de Bélmez de la Moraleda (Jaén) com les anomenades psicofonies no eren tals fenòmens paranormals, sinó que eren observacions subjectives de l’espectador sota la influència del lloc i la pressió social de l’entorn. Les psicofonies consisteixen a deixar una gravadora oberta en un lloc recòndit i silenciós, molt de temps com, per exemple, tota una nit. L’endemà si es posa a escoltar la gravació es descobreixen veus dels esperits (?). Jo mai he entès què diuen les suposades veus. Argumosa et passava el tros de la cinta on se sentien uns sorolls, te’ls feia repetir i escoltar molts cops i al final amb molta imaginació entenies o creies entendre alguna paraula que tant podria ser qualsevol cosa o la que Argumosa insistia que entenguessis.

Pel que fa a uns curanderos brasilers que operaven sense ferida, el meu amic Brualla, competent cirurgià plàstic a Barcelona, es va personar al Brasil per comprovar-ho i filmar directament una operació en aquell país sud-americà. A la filmació es veu clarament que el mag posa les mans sobre la panxa del malalt i prem tant que sembla que estan dins de l’abdomen, manipula una estona i de la màniga treu gases mullades de sang i les llença per terra, finalment acaba l’operació i treu un teixit tou que afirma que és el tumor extirpat. L’anàlisi d’ambdues coses demostra que la sang era de pollastre, així con el suposat tumor. Tot amb un efecte teatral impressionant. Tenint en compte l’ambient d’ignorància, la fe en la curació i l’humil lloc del quiròfan, enmig de la selva, no és gens rara la credibilitat del públic local o dels que necessiten creure-s’ho.

Va ser a la Universitat de Duke on el professor de psicologia Joseph B. Rhine va descriure i provar els següents fets: utilitzava unes cartes ideades per Karl Zener. Consisteixen en una baralla de 25 cartes amb cinc signes diferents molt fàcilment identificables (un cercle, unes ones, un signe +, una estrella i un quadrat) repetides cinc cops per baralla. L’experiment consistia a barrejar-les bé i el subjecte a experimentar podria estar prop o lluny, dins de l’habitació o fora. Cada X segons, l’experimentador treia una carta i el suposat mèdium havia d’endevinar el tipus de carta i l’ordre. Això ho van fer milers de cops, també amb un nombre variable d’individus. El resultat va ser que de tots els experimentats n’hi havia un que era capaç d’endevinar l’ordre de les cartes un nombre molt superior a les lleis del simple atzar o que en la majoria d’experimentats succeïa. Aquest es considerava que posseïa certes qualitats i se separava de la resta, continuant l’experimentació amb ell sol i canviant la situació, d’habitació o de casa, el color de les imatges, etcètera. El resultat era suposar que posseïa una facultat paranormal i era objecte de seguir experimentant amb noves variables.

Un altre suposat fenomen és l’endevinació del futur. Pot ser cert, casualitat o que hi intervingui la suggestió. Un cas exemplar és el clàssic de Nostradamus jove, fill del famós Miquel de Nostradamus, conegut astròleg per les seves endevinacions sobre persones o el futur en general.

A la ciutat de Le Pouzin (departament d’Ardeche, regió francesa de Rodano-Alps), Nostradamus jove va pronosticar un gran incendi que devastaria la ciutat de Le Pouzin. Succeí que l’oficial Sain-Luc, cap de les forces que cercaven la ciutat, va enxampar Nostradamus jove provocant el foc que pretenia confirmar la profecia feta per ell mateix i que va trobar la mort en el mateix incendi.

Altres fets interessants són, per exemple, la capacitat de recordar o explicar suposats fenòmens en subjectes sota hipnosi. Clàssicament s’explica que sota aquest efecte un mèdium parlava un idioma diferent a tots els corrents i afirmava que era el que parlaven els marcians (!). El cert és que la capacitat del cervell és molt més gran del que ens imaginem. Exemple: he comprovat que sota hipnosi, si es dona l’ordre posthipnòtica de no pronuncia la lletra erra, per exemple, en despertar-se el subjecte és capaç de fer-ho amb soltesa, sota l’expectació dels presents (cosa mot difícil d’aconseguir per a qualsevol persona desperta).

Uns altres fenòmens paranormals són els anomenats d’efectes físics, consistents a moure la taula, l’espelma o la cadira on es desenvolupa l’experiment. Els investigadors no han trobat mai el truc o la trampa d’allò que és difícil de creure com a facultat paranormal d’un mèdium.

L’experimentació del professor Rhine a la Universitat de Duke amb les cartes Zener sí que va originar saber més i demostrar l’existència de facultats paranormals en individus dotats, però fora d’això mateix no va arribar a cap conclusió. En primer lloc, s’ha de tenir fe per creure en efectes del més enllà; segon, fins a la data, també en el cas dels extraordinàriament dotats, els fenòmens anomenats paranormals no es poden provocar a voluntat, els mateixos mèdiums ho confessen, i finalment cal reconèixer la nostra ignorància supina sobre el funcionament i les capacitats del cervell, perquè tot surt del cap.

El doctor Milan Rytzl, professor de psicologia a la Universitat de Praga, es va dedicar 20 anys a estudiar persones dotades de capacitat de veure les imatges de les cartes Zener que es presentaven dins de sobres, en alguns no hi havia res. Els subjectes eren estudiants voluntaris de la universitat. Els que endevinaven el contingut dels sobres eren pocs i eren estudiats a part multitud de vegades. El resultat de l’experiment era repetit un cop rere l’altre, comprovant que els encerts per les lleis de l’atzar eren molt pocs davant dels encerts dels alumnes dotats.

L’experiment era realitzat en circumstàncies psicològiques canviants i també sota hipnosi. Les conclusions del Dr. Milan i del Dr. Pratt, psicòleg deixeble de Rhine de Duke (desplaçat a Praga per a l’experiència), van ser que:

1r) la facultat d’endevinar les cartes pel suposar vident era certa.

2n) aquesta capacitat no es podia provocar voluntàriament, hi havia dies que no n’encertava cap.

3r) Sota hipnosi, és a dir, sota un estat de consciència disminuït, els encerts eren sempre més alts.

La conclusió a la qual podem arribar avui és que aquesta facultat, anomenada extrasensorial, si existeix, pertany a les persones estudiades, és a dir, als éssers humans i no als éssers del més enllà (esperits, dimonis, etc.). Que no és controlable a voluntat i que falten més estudis amb mitjans més moderns per determinar la seva naturalesa i magnitud.

Cal recordar que a l’inici del descobriment de l’energia nuclear, ningú no podia imaginar les seves possibilitats, igual que quan Galvany va descobrir l’electricitat, també era impensable que avui no podríem viure sense els seus beneficis.