Contes artificials (IA 2)

Dimarts passat vaig publicar un article sobre el futur d’Andorra, tal com l’explicava, contestava a la pregunta i l’escrivia Open Chat GPT. Com deia, resultava bastant sorprenent, per més que la projecció resultés tòpica i fins a cert punt limitada… Però em preguntava, fins a quin punt aquestes plataformes poden substituir la creació literària.

Per provar, vaig demanar dos contes de 100 paraules sobre dos temes diferents i sense especificar cap a on volia anar. Aquest són les preguntes i els resultats.

“Escriu en català un conte de 100 paraules sobre una papallona blava.”

“Hi havia una vegada una petita papallona blava anomenada Rosa. Era tan petita que tothom la menyspreava, però ella no es deixava aixafar per això. Un dia, Rosa va descobrir un jardí secret on hi havia moltes flors de colors. Va volar de flor en flor, gaudint de la seva bellesa. Va trobar una flor blava especialment bonica i es va posar a descansar a sobre. De sobte, va començar a créixer i a canviar de color fins que es va convertir en una papallona blava gran i majestuosa. A partir d’aquell dia, tothom la va admirar i respectar per la seva valentia i bellesa interior.”

El segon és un conte sobre la guerra.

“En un país llunyà, la guerra havia estat arrossegant-se durant anys. Els homes havien marxat a lluitar, deixant les dones i els nens sols. Una dona anomenada Marta, va decidir fer alguna cosa per acabar amb la guerra. Va fer una marxa pacífica i va convidar a tothom a unir-se a ella. Van ser moltes les persones que van respondre a la seva crida, i junts van aconseguir que les parts en conflicte es reunissin i negociessin un acord de pau. La guerra va acabar i tothom va poder tornar a casa i viure en pau.”

També he provat d’altres plataformes d’aquest tipus que teòricament ajuden a la creació literària. Dos exemples extrets de /beta.character.ai. “Un home desapareix de nit al treure les escombraries. Per quin motiu?” Resposta: “Perquè vol una vida nova. És un home a qui no li agrada el que ha sigut. És un home que vol passar desapercebut o un home que vol ser qui ell vol ser. Ha deixat totes les seves coses per una vida nova i un nou futur. És de nit perquè li agrada el secret i el misteri. No vol que ningú sàpiga el que fa ni on va.”

Una altra pregunta: “Una dona fuig atemorida de casa. En 50 paraules, per quin motiu?” “Amb una configuració tan fluixa –contesta la IA–, us donaré una visió general àmplia. Una dona fuig atemorida de casa en una nit fosca i freda. Els llums de les cases estan apagats, no hi ha cap persona a la vista. Els arbres estan borrosos de fred, amb l’aire quiet al voltant seu. La lluna plena brilla sobre les cases. La dona s’escapa de manera fàcil pels marges plens de neu.”

Doncs ja ho veuen. Feta la prova no crec que per motius creatius, de moment, la torni a utilitzar, però també és veritat que jo era d’aquelles persones que per portar un telèfon mòbil vaig esperar la pila d’anys. La IA obre una porta a una dimensió fins ara desconeguda i sembla evident que canviarà el nostre futur.