Creat:

Actualitzat:

Amb la proximitat dels comicis, alguns partits estan més nerviosos del que preveien fa un any. La reconciliació entre PS i SDP penso que n’és un bon exemple, conseqüència directa de la irrupció amb força de Concòrdia al panorama polític que pot tenir part del vot progressista i el vot jove a la nova formació. Com peces de dòmino, l’aliança en qüestió ha posat un nou element d’inquietud a la taula de DA, partit que fa un any i escaig (amb els rèdits de la gestió de la pandèmia) podia preveure una victòria clara i que, ara per ara, comença a comptar cada vot, sobretot de les llistes territorials. Governar desgasta, i no fer front directe a la inflació, al problema de l’habitatge i seguir una política de convertir Andorra en un parc temàtic no convenç tothom. Que DA serà necessari per governar després dels comicis sembla encara força evident, però que potser haurà de refugiar-se encara més en una aliança amb Liberals i Ciutadans Compromesos que l’allunyi del centre polític i l’acosti als postulats més conservadors també és presumible. La collita electoral que pugui fer terceravia, sobretot a l’àmbit nacional, pot acabar de portar el futur Consell a una major fragmentació i a fer d’alguns partits la clau per assolir certs acords de país. D’altres noves formacions, deixant de banda Concòrdia, ho tenen realment complicat però els pot servir per intentar tenir presència futura després de les comunals de final d’any, sobretot en casos com els d’Acció. El que és evident és que venen setmanes de campanya que riu-te’n tu dels darrers mesos, perquè n’hi ha que estan nerviosos de debò davant de tanta incertesa.

tracking