El regnat de Lola Montes

Hi ha dones que han deixat petjada de manera ben curiosa i fins i tot sorprenent. Lola Montes es convertia en ple segle XIX en la primera celebrity que arribaria a ser més mediàtica que la reina Victòria, que ja és dir.

Quan començo a escriure un article, em sol passar que molt sovint una cosa em porta a l’altra, i és que fa poques setmanes, arran d’una visita a la factoria de pianos Steinway and Sons, a Hamburg, vaig dir-me a mi mateix que parlaria de músics nascuts a aquella ciutat, com els casos dels germans Felix i Fanny Mendelshonn o Brahms. Georg Philipp Telemann, el compositor més prolífic de la història de la música, hi treballaria molts anys i hi moriria, així com també el cineasta Max Ophuls, després de viure a França i als Estats Units. Aquest immens realitzador cinematogràfic, que en realitat es deia Max Oppenheimer, deixaria aquest món el 1957 a la capital de l’Elba quan només tenia 54 anys. Però no us penseu pas que em referiré només a músics o cineastes; Karl Lagerfeld, per exemple, també naixia a Hamburg un 10 de setembre del 1933, el sofisticat dissenyador i fotògraf pentinat amb cua de cavall que va estar molts anys al capdavant de Chanel, la casa de moda vinculada des de principi del segle XX als moviments culturals i socials de París arran de la relació de Gabrielle Bonheur amb Misia Sert, Sergei Diaghilev o Igor Stravinski, entre d’altres.

Però és que, a més a més, fa pocs dies, tornant a veure La volta al món en 80 dies, la colossal producció de Michael Todd, en el moment que Phileas Fogg i Passepartout fan la primera escala a París, apareix pel carrer Martine Carol, l’atractiva actriu francesa de qui precisament volia parlar avui arran del seu paper a Lola Montes, de Max Ophuls. I ja de passada també referir-me a Joan Fontaine, la llegendària Rebecca de Hitchcock que interpretaria brillantment el rol d’una jove bojament enamorada d’un pianista força frívol a Carta de una desconocida, el segon rodatge del director alemany a Hollywood. No amago que les dues pel·lícules m’encanten en la mesura que m’agradaven també Martine Carol i Joan Fontaine.

I com que deia que una cosa porta a l’altra, he d’aturar-me per parlar de la Lola Montes de carn i os, una cortesana nascuda a Irlanda que es feia passar per ballarina espanyola i que arrabassaria els cors del seductor Franz Liszt i Lluís I de Baviera, l’avi de Lluís II, de qui he parlat moltes vegades quan cito Richard Wagner o l’emperadriu Sissi. Max Ophuls brodaria la tempestuosa vida de la Lola Montes, que en realitat es deia Elisabeth Rosanna Gilbert i que fins i tot arribaria a ser coronada comtessa de Landsfeld, un títol noble que li regalaria el rei Lluís I amb la frontal oposició del govern de Baviera.

No pretenc pas fer un repàs biogràfic d’una figura com la Lola Montes; per això ja tenim internet a l’abast. Només volia destacar l’interès que va despertar en Max Ophuls la trajectòria artística i vital d’aquesta dona tan singular i comparar-la amb la Martine Carol, que és qui encarnaria al personatge a la pel·lícula de l’any 1955, el mateix any que treballaria també a les ordres de Preston Sturgess a Los carnets del Mayor Thompson. Dic això perquè ben aviat parlaré d’aquest gegant del cinema nord-americà tot aprofitant que ho faré sobre la cèlebre i transgressora ballarina Isadora Duncan.

El personatge de la Lola Montes marcaria decisivament la vida de la Martine Carol, nascuda el 1920 a Saint-Mandé, a uns cinc quilòmetres del centre de París, i morta a Montecarlo el 1967 ara farà 56 anys. Lola Montes viuria només 40 anys però crec que ambdues tenien molts punts en comú; van tenir vides torturades tot i ser joves, guapes i famoses. La Carol fins i tot va intentar suïcidar-se arran d’un desengany amorós. Era addicta a les drogues i va casar-se vàries vegades, inclús va ser segrestada per un gàngster que el dia següent es disculparia del delicte fent-li un exquisit regal; tot un detall! I com que les desgràcies mai venen soles, la seva tomba a Père-Lachaise a la capital del Sena va ser violada per robar-li les joies amb les quals es diu que havia estat enterrada. Avui, Martine Carol, no obstant això, reposa al cementiri de Canes, mentre que les cendres de Max Ophuls estan dipositades a París per exprés desig d’ell mateix.