Unió temporal

Diuen els papers que per poder fer l’heliport, finalment adjudicat per Govern, s’ha hagut de crear una unió temporal d’empreses. És un concepte bonic, aquest, i lliga molt amb l’esperit del lema nacional. Quan vaig veure els primers rètols on sortien retolades les sigles d’una UTE no sabia ben bé què volia dir, i sempre m’imaginava aquella críptica UHT que apareixia als brics de la llet –que ara sé que vol dir que ha estat ultraescalfada per liquidar els possibles microbis. Una unió d’empreses ve a ser una societat com els Avengers, o els de la Lliga de la Justícia: aquesta aliança de superherois, els uns de la franquícia de ca la Marvel i els altre de DC Comics, cadascun dotat amb el seu superpoder concret, que s’ajunten el temps que dura una pel·lícula per combatre un dolent molt dolent i molt poderós que vol controlar el planeta (o destruir-lo, perquè els malvats no s’hi posen pas per poc). Al final el bé triomfa i les UTS (Unions Temporals de Superherois) sempre se’n surten, no sense passar per patiments múltiples i grans proves de resistència contra el Mal. Això deu passar si fa no fa així amb les empreses que s’alien, tot i que en el món real siguin competència. Cadascuna amb la seva manera de fer, amb els seus protocols i manuals, obligades a aparcar les diferències que puguin tenir per entendre’s i col·laborar amb la missió d’aconseguir l’objectiu proposat. Doncs res, au. Ja gairebé ho tenim, això. A pencar, que esperem amb candeletes l’heliport per anar-nos heliportejant amunt i avall.