Creat:

Actualitzat:

Quan millor que avui per fer revisió del que ha estat l’any i desitjar el millor per a aquest 2023 que tot just estrenem? De tan repetit això ha esdevingut tòpic. Propòsits, promeses, fites, projectes que només recordem aquesta setmana. La resta de l’any reflexionar; parar-se a pensar ni que sigui un moment, segons sembla, està prohibit. Llegint, millor dit picant d’aquí i d’allà, he topat de morros amb Les hores de Josep Pla. Les seves paraules sobre l’arribada de l’any i el que la gent n’esperem tenen la mateixa força, si no més, que quan les va escriure fa més de seixanta anys: Cito: “En tindria prou, en el curs de l’any que tenim en porta, que la Ciència en lloc d’avançar retrocedís o almenys que reposés una estona: que els pobres poguessin menjar una mica més i que, sense perjudici de la bona marxa dels interessos públics, un nombre discret de lladres quedés amortitzat; que plogués abundantment, perquè quan plou en aquest país tot queda resolt de si mateix; que hi hagués pau en el món i bones collites a tot arreu; que el nivell de l’estupidesa i de la frivolitat no pugés excessivament.../.. El que hauria de recular avançarà; el que hauria de baixar creixerà com una carbassera.../.. El món avança, però no progressa.” Paraules que conformen amb escreix el que a un servidor li agradaria saber blasmar de forma tan clara i senzilla: “El que en tot cas és segur és que tots els qui vivim i tots els qui van arribant en aquesta bola que anomenem la terra tenim un any menys.../.. L’any serà igual que els anteriors i que els que vindran. Tindrà ben poques diferències. Any nou... vida la de sempre.”

tracking