Les memòries de Marina Abramovic

De l’any que acaba no sembla que en puguem guardar gaires bons records. La invasió d’Ucraïna, la situació dels camps de refugiats i els fluxos de migrants, la gent que pateix per situacions personals difícils de salut i economia dibuixen un panorama certament desolador. Celebrem el Nadal, però quasi ho hem de fer discretament.

M’hauria agradat escriure un conte; però aquest any no em surten les paraules i prefereixo parlar d’altres coses, de sensacions i d’un llibre per acomiadar el 2022.

Els llibres sempre són un petit refugi en temps de crisi, mantenen encesa una petita flama d’esperança. També la música, la pintura, les vistes a galeries d’art i museus i les bones pel·lícules, perquè l’art sempre és etern.

I si parlem d’art, el llibre que més m’ha agradat aquest any són les memòries de l’artista sèrbia Marina Abramovic, una artista de la performance a la qual hom mai havia parat gaire atenció i que ara, gràcies a la seva biografia, m’ha permès descobrir el seu món.

Marina Abramovic va néixer a Belgrad l’any 1946 i des de molt jove va començar a fer les seves actuacions sovint polèmiques però sempre innovadores, explorant nous camins de l’art i convertint-se al llarg dels anys en una de les cares més conegudes de l’actuació artística, de la performance.

Les seves memòries, Walk through walks, publicades per Penguin Books en anglès, o la traducció castellana Derribando muros, publicada per Malpaso Ediciones, fa sols uns quants anys, és un llibre que et permet descobrir tot un univers.

Un recorregut a través de la seva vida, els inicis a Iugoslàvia, filla d’una família privilegiada dins del règim de Tito, passant per l’escola de Belles Arts, el gradual descobriment de l’art de la performance –el mateix que el permet entendre a qualsevol lector no familiaritzat amb les performances– i tot el seu recorregut per escenaris i paisatges del món.

La seva vida exposada, sense barreres, per intentar comprendre i explicar-se a si mateixa i l’origen de les seves obres.

Escrit en un anglès senzill, el llibre és idoni per gaudir, siguin quines siguin les circumstàncies. La seva força i el seu esperit de lluita et contagien i et fan sentir viu.

Marina Abramovic es defineix a si mateixa com l’àvia de l’art de la performance. Per a qui en tingui l’oportunitat, l’última creació de l’artista, l’òpera Les set morts de Maria Callas, es podrà veure al Gran Teatre del Liceu del 9 a l’11 de març de l’any que ve.

Feliç any nou! Esperem que el 2023 ens porti un món millor.