Nadal en mitja closca de nou

Rossolen pel marge airoses notes de pau. Són els pinsans que posen, allà al camí dels Erms, la primera cantúria del matí a les branques dels ametllers condormits en la boirina. Una mica més lluny, al quintà, l’alta corpenta del noguer fa de balustrada al gaig espiador. Té prou alzines i aglans al rebost de la cavorca del vell omisser per anar tip tot l’hivern, però es deleix per trobar alguna nou amagada a la fullaraca. Així es deixa caure amb les ales obertes, veles de blau iridescent, fins a l’entapissat de fulles agermanades pel rou del matí. El bec com d’escoda furga i escampa, remou i torna a furgar. S’acotxa llest i alça victoriós el cap amb mitja closca de nou al bec. Fa com si la volgués deixar però a l’acte s’envola i de dret marxa cap a ponent, en direcció a Peramola. És la mitja closca de nou que en vol de matí d’hivern haurà passat el Segre perquè el Ramon Besora hi pugui fer el pessebre, posant-hi aigua de pluja i fent-li coixí amb fulles d’olivera.

L’arribaríem a saber encabir, en mitja closca de nou, un pessebre? Potser amb dos cigrons, quatre llenties i una mica de sucre candi el tindríem fet. En això pensava l’altre dia durant la presentació del darrer llibre del Ramon Besora Oliva, il·lustrat per Zuzanna Celej, titulat Mitja closca de nou plena de pluja, editat per Meraki aquest octubre. Va ser al cap de casa de la biblioteca de Sant Agustí de la Seu d’Urgell i ens hi vam trobar aquell aire de complicitat plena, de bona entesa poètica, que el Ramon sap transmetre tan bé i sempre de viva veu, a doll, sincer i amb la virtut pedagògica del qui és mestre encara, del qui ha passat mitja vida a les aules amarant-les de poesia i ara fa llibres per seduir-nos poèticament. Per poc que l’hagueu escoltat, convindreu que la manera de parlar i allò que diu no deixen indiferent ningú. Vam tenir ocasió de sentir-lo a començaments d’estiu en la inauguració de l’exposició Miquel Martí i Pol. Abcedari solidari, instal·lada a la Sala d’exposicions del Parc Central, una completa volta per l’univers del poeta de Roda de Ter embellida amb el joiell de l’abecedari pensat i realitzat pel Ramon Besora, escrita cada paraula pel Miquel i publicat el 2001, dos anys abans de la seva mort.

Ens estendríem llargament parlant de tots els llibres i llibres objecte creats pel Ramon Besora, de formats i dissenys innovadors i immarcescibles. Avui és Mitja closca de nou plena de pluja, el darrer publicat, el que ens fa viure el Nadal amb sentiment poètic. I no és perquè ens en parli del Nadal en el llibre, però al capdavall ens arriba com si fos bonior de pau, aquelles matineres i estimades notes de pau dels pinsans als ametllers del camí dels Erms. El llibre comprèn les quatre estacions que ens marquen els anys: primavera, estiu, tardor i hivern, expressades amb una cadència d’aquarel·les o de collage de la Zuzanna Celej a doble pàgina apaïsada, una delícia de flonjor i dolçor atorronada, i els poemes del Ramon parlant d’ocells, d’animalons, d’arbres, de fruites. Poesia concisa que a cada girada de full ens atrapa i ens fa estar bé. Obrir-lo xics i grans, aquest dies de ser a casa, en l’íntim recer de cadascú, i passar-hi una estona d’agradable lectura i visió, ens farà sentir com si tinguéssim la joia nadalenca sencera encabida en mitja closca de nou. Un bressol de poesia perquè puguem gronxolar un bon Nadal.