Prepara el camí a Jesús

Diumenge passat començàvem l’Advent i se’ns demanava una esperança activa. El Senyor ve, però nosaltres l’hem de rebre amb actitud d’acollida. El missatge d’aquest segon diumenge d’Advent és la conversió. El profeta Isaïes anuncia l’arribada d’un temps de justícia, de pau i de benestar. És la justícia de Déu, basada en la misericòrdia i en l’amor; una justícia i un amor que condueixen a la pau interior, la pau del cor que porta el Messies... Joan Baptista apareix en el desert. El desert en la Bíblia és el lloc de la trobada amb Déu... Freqüentment, el desert ha estat considerat com un lloc inhòspit, però al mateix temps, és lloc privilegiat de trobada amb Déu. Els Sants Pares es van retirar al desert buscant-hi la presència de Déu.

Avui, però, la paraula “desert” té, per a nosaltres, altres connotacions no tan positives. Quants deserts hi ha al nostre voltant... Quanta solitud, buit, manca de sentit a la vida, desesperació! Aquests són avui al cor de molts homes i dones, de molts joves... Aquests són els deserts dels nostres temps. Però el profeta ens diu que el lloc inhòspit es convertirà en un lloc de salvació, gràcies a la intervenció de Déu. El profeta Isaïes ha emprat una imatge molt expressiva: d’un tronc vell que semblava sec brollarà un rebrot, una branca nova, plena de vigor. El Senyor porta la pau i la justícia abundantment, com expressa bellament el Salm 71, quan diu: “que el benestar floreixi als seus dies i mesos i anys, abundi la pau...”.

Joan Baptista diu: “és a prop el Regne de Déu... Jo us batejo amb aigua, però el qui ve després de mi us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc”. És bo que algú ens anunciï bones notícies i que les escoltem amb gust, sobretot, nosaltres, els cristians...

Ens cal que algú ens infongui una mica d’optimisme i d’alegria, enmig d’un món que sembla aportar només males notícies, enmig d’una història, la particular de cada un, que no sempre és gaire gloriosa i esperançada... Nosaltres, els cristians, hem de donar tota la importància al misteri, al sagrament, a la realitat que anem a celebrar: la gran notícia que Déu s’ha fet un de nosaltres, que s’ha apropat a la nostra vida per sempre... La primera conseqüència, que Joan Baptista ens ha convidat a treure del seu anunci de la proximitat del Regne, és aquesta: “convertiu-vos”, “prepareu el camí del Senyor, aplaneu-li les seves rutes”... A tots nosaltres, des de la nostra existència concreta, se’ns demana que, en vigílies de Nadal, per poder celebrar bé la vinguda de Crist Jesús a la nostra existència, ens convertim a Ell.

La seva vinguda és portadora d’esperança, de salvació i de pau. Ell ve a canviar alguna cosa, a cremar, a purificar, a transformar les nostres actituds. Que sapiguem escoltar la seva veu.