Espòiler salarial

Alerta d’espòiler: el Consell Econòmic i Social no va donar peu a cap acord. Era més que previsible que patronal i sindicats estaven tan allunyats en les seves posicions inicials que l’acord que buscava el cap de Govern, Xavier Espot, en matèria salarial i d’habitatge era una quimera. Si ja d’entrada una de les parts arriba a la taula amb la postura de no fer res i l’altra demana allò que sempre li han negat, era de preveure que la cosa estava crua. De fet, si fem una anàlisi de les diferents sessions del Consell Econòmic i Social, cal recordar que en més d’una trobada hi va haver un ball de xifres que buscava més distorsionar qualsevol debat possible i realista sobre un increment salarial.

A vegades ens diuen que no ens hem de comparar amb els països del voltant, però tenia raó el cap de Govern quan ahir apuntava que aquesta experiència ha de servir per millorar la “cultura de la concertació social”. Tanmateix, s’ha de reconèixer un fracàs generalitzat del que podria haver estat un missatge d’unitat de totes les parts en un moment en què la ciutadania ho està passant malament, però també en un moment que l’economia del Principat se la juga. Si no es troba l’equilibri perquè la ciutadania guanyi poder adquisitiu, al mateix temps que s’aconsegueix que les empreses puguin assumir l’increment salarial, l’economia del país pot rebre un cop important: primer perquè l’oferta laboral serà poc atractiva i després perquè el consum intern pot veure’s afectat.

En qualsevol cas, cal seguir avançant en la idea de la concertació social, cal que el Govern colli una mica més patronal i sindicats perquè en futures ocasions l’acord sigui una opció real i cal que les dues parts entenguin, de debò, què vol dir negociar i cedir. Mentre arriba tot això la ciutadania haurà de seguir afrontant un dia a dia complicat amb lloguers disparats i sous molt justos. Almenys, ens queda l’FC Andorra, que sí que puja com l’escuma.