x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

L'Alt Urgell i els túnels del temps

Actualitzada 31/10/2022 a les 06:27
Hi ha quatre coses que són importants per a un país: la sobirania territorial, la sobirania energètica, la sobirania alimentària i les comunicacions. Aquesta última sempre és compartida. Andorra ho sap prou bé, perquè ho ha patit cada cop que els veïns li tanquen la frontera. Això fa que les comunicacions siguin vitals, pel fet que l’activitat andorrana depèn del bon funcionament de les activitats socioeco- nòmiques de les comarques veïnes, tant les occitanes com les catalanes. Les vies de comunicació permeten el desenvolupament sense inter-rupcions de les activitats econòmiques. Per tant, és bàsic que les vies de comunicació siguin segures, fluides i sense més entrebancs que els causats per les catàstrofes naturals. Per això és sorprenent, per dir-ho suaument, que el tancament del túnel de Tresponts, entre Organyà, Fígols i Alinyà i la Ribera d’Urgellet, s’allargui tant en el temps. No s’entén que una obra tan valuosa, acabada de fer, segueixi tancada. Oimés, quan qui dona més informació sobre la situació del túnel és el personal de les benzineres. Semblaria, doncs, que els representants polítics de la comarca s’hagin dissolt com un terròs de sucre enfront de l’Administració central. Llavors sorgeix la pregunta: si ara no són capaços de gestionar com cal una infraestructura viària com el túnel, què es pot esperar de la gestió futura de trens, avions o altres sistemes de comunicació? Incapaços de mobilitzar les seves bases, o ves a saber per què, els consistoris de l’Alt Urgell han de constatar, tant sí com no, la manca d’inversions en infraestructures de tota mena. A la cruïlla de Montferrer i Castellbò encara dibuixen la rotonda promesa. A Ciutat se n’han fetes moltes de proves per aprofitar els edificis militars. És més, qui segueixi la llera del Segre, tant ribera amunt com ribera avall, pot veure com les promeses institucionals s’han anat esvaint per manca de resolució. En definitiva, si se segueix així, serà difícil aprofitar les oportunitats disponibles a nivell europeu per millorar aquesta àrea econòmica de desenvolupament especial. Un projecte que necessita, per sobre de tot, a més de la voluntat andorrana, la de la resta de les comarques veïnes.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2023 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts