La tribuna

Lleuger d'equipatge

Quan et mores, què et queda de tota la feina acumulada? Dels teus objectes?

Creat:

Actualitzat:

Quan et mores, què queda de tota la teva feina acumulada? De tot el que són els teus objectes personals?

No em refereixo al bagatge espiritual, tampoc als sentiments o al records, i tampoc als béns materials dels quals la família en farà l’oportú repartiment i en traurà el seu particular benefici. Em refereixo a tots els documents, fotos, cartes i objectes que formaven una part important de la teva vida, però que d’alguna manera són personals i fins a cert punt intranscendents.

És un tema complicat. Perquè si ets una persona a qui li agrada acumular aquest tipus de coses, deixes als que es queden una terrible decisió. Què fer? Què guardar? Què quedar-se? Què regalar? Què tirar a les escombraries?

Imaginem un escriptor, un pintor o un escultor amb un immens llegat. Persones les tres no conegudes, però que tenen la casa plena de les seves obres... o una persona qualsevol que col·lecciona o recull el que sigui: pedres, ampolles de cava, diaris, revistes... O també els projectes d’un arquitecte, o els expedients de qualsevol professió.

Quan l’individu mor, els descendents es troben davant d’un panorama esfereïdor.

Què fas amb les 50 escultures que té guardades i ningú vol, o amb els milers de pàgines escrites, o de revistes guardades? Et quedes una part, però no pots assumir la resta. Tampoc ho pots regalar o donar a institucions benèfiques perquè no ho volen.

Digitalitzar és una opció. Tot i que en el cas d’obres físiques no és el mateix, almenys alguna cosa quedarà. Però tampoc sembla una solució definitiva. Si algú hagués deixat els seus escrits en discs del primers anys de la informàtica resultaria difícil saber què hi ha. És cert que hi ha empreses especialitzades que ho poden passar a un format actual, però si et trobes davant de 100 disquets, quins converteixes?

Hi ha famílies que poden disposar de grans espais per emmagatzemar i allà van a parar els objectes de vides passades. Però tampoc sembla una solució, al final sempre li tocarà a algú la penosa feina de triar i llençar.

Per evitar aquesta visió del futur, arribes a la conclusió que és millor viure i morir lleuger d’equipatge. Sobretot quan et fas gran. Avui en dia reunim massa informació, és veritat, però almenys podem guardar-la en els bancs de dades.

És bonic veure imatges de quan eres petit; però a la llarga quantes vegades ho fas? Resulta difícil triar... per tant, millor que ho facis tu.

El millor seria reunir el que creus imprescindible per a les generacions futures en un sol llapis de memòria, tampoc gaire carregat, i deixar escrit: tota la resta ho podeu cremar a la foguera, la nit de Sant Joan.

tracking