Dades, sí, però de qualitat

No és la primera vegada, ni segurament l’última, que comparteixo aquesta màxima que crec molt rellevant: “Per millorar una cosa primer s’ha de quantificar.” Aquesta premissa és bàsica a l’hora de decidir, i és aplicable a tot i a tothom però pren més importància quan són les administracions públiques que han de triar programes, polítiques o estratègies a tirar endavant, i inversions a fer per garantir els serveis i els recursos necessaris per a obtenir resultats.

I no només cal quantificar, sinó que cal fer-ho amb una metodologia consistent, comparable i que es garanteixi al llarg dels anys.

I deixeu que comparteixi algun exemple.

Els darrers anys amb la pandèmia i el confinament, la situació socioeconòmica de moltes famílies es va veure afectada i pot estar-ho encara ja que ha estat un període complicat. Les darreres dades publicades sobre risc de pobresa i exclusió social o de condicions de vida són del 2020. Amb la incertesa i les condicions actuals (increment de preus...), com es poden fer programes socials que donin resposta a la situació del 2022?

També arriba el dia internacional del que sigui i es publiquen dades sobre tal malaltia o tal problemàtica social. Això està molt bé i s’ha de celebrar, però no sempre són comparables amb les que s’havien donat l’any anterior. El mateix passa en algunes respostes a preguntes que s’entren al Consell General.

O alguns indicadors o estudis, molt interessants, que es fan en un moment puntual però que no tenen continuïtat i aquella informació queda ràpidament obsoleta.

És veritat que en un país petit com el nostre no sempre és evident tenir tota la informació, dades i indicadors que es voldria actualitzats, i tot i que s’està millorant en algunes àrees, en altres, com les de més caire social o de salut, cal continuar treballant per trobar un sistema d’indicadors que es pugui mantenir al dia i garanteixi que les decisions es preguin sobre una base sòlida.