Quan em van dur a estudi per primera vegada em van disfressar amb un uniforme amb faldilletes i pitet de quadres blancs i negres. Poc després vaig canviar d’escola i també sé com anava vestideta: botes Gorila (o catiusques si plovia), mitjonets a mitja cama, faldilles i brusa amb o sense jerseiet; això sí, amb una bata de quadrets blancs i roses perquè les de quadrets blancs i blaus eren reservades als vailetots. Un dia, amb l’escola, vam anar a Barcelona i recordo perfectament que a l’entrada de Santa Maria del Mar no hi havia cap dibuix esquemàtic que indiqués que era defès de fumar-hi (les neures dels censuradors van a modes), però sí que n’hi havia un que, per cridar a la decència i a la pudícia, ensenyava allò que volia prohibir: una noia amb minifaldilla i un escot com un balconet que ensenyava tot el pitam i part de l’estranger (faig veure que no sé per què no hi havia cap dibuixet representant un noi sense samarreta i amb la porta de la gàbia a punt de deixar sortir l’ocellet o gratant-se els ouets enmig de l’església).
Però, tot i que Dylan ja ho deia a mitjan anys seixanta, trenta anys després, el Grup de Folk ens va fer creure que els temps estaven canviant. Semblava que, en la qüestió del decòrum, ja ens podíem vestir com volguéssim sense que ens titllessin de meuques, ja podíem ensenyar pit i cuixa sense que cap bèstia de dues potes tingués excusa per poder-nos violar, ja érem les reines del mambo... Però, ai, senyor, que n’érem d’ingènues! No fa gaires anys, en un restaurant del Bages, encara hi havia un cartellet que deia, sense ni mica de vergonya: “Es prega a les clientes vestir decorosament”, però no avisava pas els clients de fer-ho, tant se val si duien els pantalons tan estrets que, a més de marcar paquet, se’ls podia escórrer (la cremallera) en qualsevol moment.
I ara, finals de 2022, obro el Diari i llegeixo que alguna escola andorrana té fins i tot un reglament intern que defensa que s’ha de “vestir amb correcció” i “veta pantalons curts quan es vegin les natges, escots pronunciats o ensenyar la roba interior”. Quin dia ens adonarem que el problema no és que el rei vagi despullat, sinó el comportament del monarca i els cretins que, en comptes d’educar-lo, es fixen en l’existència o no del vestit?
Un vel, un crucifix, o un kipà han de ser prohibits a les escoles per ser un símbol d'opressió als nens, encara no prou madurs. I pot ser ofensiu per als que el contemplen.
RespondreMostrar el cul a qui vulgui o no veure'l, és un dret humà que dignifica els nostres joves madurs i un exercici de llibertat necessari.