Ja fa molts anys que les campanyes turístiques i grans esdeveniments a Andorra releguen a l’ostracisme la llengua pròpia del país. El progressiu ús d’anglicismes s’ha acabat enquistant en una mala entesa publicitat que –diu– atrau més mercat. Alguns ho portem denunciant de fa temps i la qüestió és tan escandalosa que fins i tot membres de la majoria que governa van fer aprovar una resolució en el darrer debat d’orientació política que va –si en fan cas– en la línia de revertir la situació. Permeteu-me ser escèptic de les voluntats polítiques i d’unes resolucions parlamentàries que la història ens diu que són més de galeria que d’efectives.
Que l’ús del català al Principat està en una situació delicada, per ser suaus, ho demostra la quotidianitat quan anem a comprar a qualsevol botiga de queviures, de roba, de complements... Malgrat el que diguin els estudis, cada vegada és més difícil no només que l’atenció al públic d’entrada es faci en català, sinó que ni tan sols la interlocució per part del venedor es faci en aquesta llengua, encara que el comprador mantingui el català. Permeteu-me ser escèptic, també, amb els estudis d’usos lingüístics massa sovint fets des de la teoria i que semblen immersos en una bombolla poc realista.
I en aquest context, llegeixo que el Govern pretén fer del català el filtre per l’entrada de professionals liberals conseqüència de l’acord amb la Unió Europea. El meu escepticisme es triplica, què volen que els digui.