El perill de la bomba atòmica

La possibilitat de la utilització de bombes atòmiques que provoquin una destrucció total és un argument insistentment repetit per Rússia que, coneixent el temor que ens provoca, ho esgrimeix com a amenaça quan les coses li van malament.

Generalment ignorants dels tacticismes bèl·lics, els ciutadans pensem ingènuament que els Putin de torn tenen sobre els seu despatx una espècie de botó vermell que poden prémer en qualsevol moment quan les coses no els funcionen com seria el seu anhel.

És, precisament, el que està passant ara, però res està més lluny de la realitat.

És cert que l’ordre inicial d’un eventual ús de l’armament atòmic procedeix forçosament del primer mandatari de l’estat que tingui la intenció d’utilitzar-lo, però aquesta només és la primera de les sis o set etapes necessàries per activar una operació atòmica.

Després del primer ordenament l’ha d’acceptar el govern, posteriorment votar-ho el parlament, i encara més tard passar uns filtres legals fins arribar a les fases finals, que són a càrrec dels experts valedors de l’armament nuclear capacitats per utilitzar-lo, que en última instància serien els que decidirien si l’atac nuclear es farà des de terra, des d’un submarí o mitjançant un atac aeri.

L’extraordinari film de Stanley Kubrick Docteur Strangerlove (1964), que tracta precisament del perill nuclear a través de l’epopeia de Peter Sellers i George Scott, s’ha convertit en un malson universal sobre el perill nuclear que sobrevola els cervells dels més ignorants i dels més instruïts, i tots hem escoltat dar­rerament centenars de vegades la fatal reflexió: “I si Putin utilitzés l’arma atòmica?”

Cal tenir en compte, però, que en les fases tercera, quarta o cinquena, en què intervenen debats ministerials i parlamentaris que impliquen un nombre considerable de persones, el propòsit seria amb tota certesa desestimat.

Des de l’aparició de l’armament nuclear, avui en mans dels Estats Units, la Gran Bretanya, França, la Xina i... Rússia, cap encara no ha usat l’arma atòmica, ni els americans al Vietnam, ni França a Algèria, ni Rússia a l’Afganistan, tot i que ja en disposaven abans d’aquestes confrontacions que precisament tots ells varen perdre.

L’arsenal nuclear actualment en possessió d’aquests cinc països assegura una destrucció total del planeta en considerar-se automàticament activada la resposta a l’atac atòmic d’un d’ells.

És per tant universalment acceptat que l’arma nuclear és exclusivament un argument d’autoprotecció que en cap cas ningú no estarà disposat a utilitzar en un conflicte convencional, coneixedor que en tots els casos també representaria l’extermini del propi país.

Només ho faria algú que acceptés plagiar la síndrome de l’escorpí, que no sabent nedar es va fer transportar a l’altre costat del llac per una granota, i al bell mig del trajecte no podent contenir el seu desig de matar va picar mortalment la pobra granota, que en morir es va enfonsar provocant també la mort de l’escorpí.

Francament, no crec que estiguem davant un cas similar.

Però si em permeteu rebaixar la tensió amb una de les meves bromes, estic disposat a jugar-me la quantitat que digueu amb qualsevol de vosaltres que tal dia com avui l’any vinent estarem tots vius.

* Antoni Zorzano Riera, Cònsol honorari d’Ucraïna al Principat d’Andorra