Creat:

Actualitzat:

Aquests són dies de tornada a l’escola, de primeres vegades però també de retrobaments, d’abraçades i d’alguns plors, de viure noves experiències amb nous amics o vells coneguts, són dies que els més menuts però també els més grans recordaran.

Ara bé, què passa si el vostre fill o filla us diu que no vol tornar a escola? D’inici i després de les vacances, de passar-s’ho bé i de fer activitats diferents, d’haver de tornar a la rutina podria ser el més normal (a qui no li passa quan s’ha de reincorporar a la feina?). Però podria ser símptoma que alguna cosa més greu està passant?

Els experts recomanen estar atents a aquestes situacions. Anar a un col·legi diferent, començar un nou cicle, haver de matinar o no poder jugar tant poden causar certes resistències a la tornada a l’escola que en un període relativament curt s’haurien de superar. Ara bé, si el bloqueig s’allarga, si va acompanyat de canvis d’humor, de tancaments en si mateix, de mals de panxa injustificats i altres excuses difícils de creure, poden intentar amagar casos d’assetjament o discriminació escolar. I cal demanar ajuda al més aviat possible i comunicar-se amb el centre educatiu per entendre què pot estar passant i posar-hi remei.

Segons dades de l’Observatori de la Infància 2021 d’Unicef Andorra, del 2012 al 2020 122 menors d’11 a 16 anys van ser víctimes de violència en l’àmbit escolar (identificats per la policia tenint en compte que només una part dels casos s’acaben denunciant).

Està demostrat que els infants que pateixen situacions d’abús, discriminació o assetjament poden acabar patint problemes de salut mental com ara ansietat, depressió o trastorns de conducta. A més, poden ser estigmatitzats o discriminats pel sol fer de rebre ajut psicològic.

És responsabilitat de tots i de totes fer dels centres educatius entorns protectors com propugna l’Unicef i que la violència amb els infants no tingui cabuda en cap sistema educatiu.

tracking