De la meva agenda

Meritxell, la meva llum

L’avi que no pensava superar la covid ofereix una beca per a un nen d’AINA

Creat:

Actualitzat:

El mirall d’educador on he mirat el dia a dia, el pas a pas a seguir al llarg dels 59 anys de capellà, ha estat Jesús, l’home perfecte. El seu humanisme, Jesús el va rebre essencialment de Josep i de Maria. Els seus pares foren uns educadors fora de sèrie. Jesús creixia al seu costat en saviesa i en bondat davant de Déu i davant dels veïns del poble de Natzaret. Els companys del poble l’anomenaven amb afecte “el fill del fuster”. Maria el va acollir durant nou mesos a la gavernera florida per l’Esperit. El ventre de la noia de Natzaret ha estat el millor palau de la terra que Jesús podia somiar. Portar un fill al món demana fer-lo créixer. Maria ha estat protagonista en els primers passos crítics de l’adolescència de Jesús: “Fill, per què t’has portat d’aquesta manera amb el teu pare i amb mi, que t’hem buscat desesperadament durant tres dies?”. Maria, com totes les mares de la terra, guardava en el seu cor les respostes del fill, malgrat no les comprengués del tot. Els fills, ja adults, reconeixen i agraeixen les actituds positives i els renys afectuosos de la mare. Jesús deia: “La meva mare és aquella que escolta la paraula de Déu i la guarda en el seu cor”. Ho sap tothom, i no és profecia, Déu parla quan ens parlen les persones que ens estimen.

La dona forta Maria resta fidel al peu de la creu de Jesús. Joan, davant Jesús mort a la falda de Maria, l’acull com a Mare com li havia confiat el Mestre en les Set Paraules darreres durant l’agonia de tres hores a la creu. Des de fa dos mil anys Maria és la Mare de l’Església de Meritxell. El Guillem de colònies acaba de complir els set anys. Els companys li han cantat El Pol petit que havia demanat. Els pares no són creients. Li regalo un ciri perquè l’ofreni a la Mare de Déu de Meritxell. Ho accepta amb un somriure ben ample i em diu: “La mama de Jesús és la mama de totes les mames”. La Mare de Déu de Meritxell ha rebut el millor dels homenatges que li poden oferir els andorrans en la festa del seu naixement, el 8 de setembre. Tots els ainistes saben que la Mare de Déu de Meritxell dona a les nostres realitats més quotidianes de la terra el gust de les coses del cel.

Santa Maria, Mare de Déu de Meritxell, és el més bell regal de Déu al poble d’Andorra. La periodista Ester del diari Bon Dia em pregunta: què significa la Mare de Déu de Meritxell per a Andorra? Li responc: la Mare de Déu de Meritxell ho és tot per als andorrans. Ella ens ensenya que la vida no té sentit sense l’altre. Cal fer realitat cada dia el nostre “Virtus Unita Fortior”, que tots siguem U com Jesús, el Pare, l’Esperit i Ella són U. Som avui una presència de la Pentecosta al recer del Casamanya. I som una sola veu que canta amb mossèn Cinto Verdaguer: “ Fa música a ses plantes lo Valira que d’Ordino a Soldeu harmoniosa té la figura d’una immensa lira de braços de crestalls”.

El pecat d’Europa és la indiferència. Maria de Meritxell malda per preservar els andorrans de la buidor, de la vulnerabilitat fruit del “jo bé, els altres que es fotin”. La Mare de Déu de Meritxell, tot contemplant els carbons i les cendres d’ara fa cinquanta anys, ens encoratja a desplegar totes les capacitats de què disposem per omplir les mancances emocionals, socials, econòmiques i espirituals. És significatiu que, amb la benedicció del nou Santuari el 8 de setembre de 1976, s’obrissin les portes de les Colònies Populars de Canillo, obra social, lúdica i educativa de la Mare de Déu de Meritxell, que l’arquitecte Ricard Bofill ens animava a bastir: “Una casa per a la Mare, una casa per al Fill”. Meritxell aconsegueix que l’educació dels joves sigui més que coneixements i esports. Ella ens demana que sigui acompanyament.

Maria no fa miracles. Però mou la compassió de Jesús perquè converteixi l’aigua en vi per a aquells nuvis que s’havien quedat amb l’aigua de la crisi matrimonial. Salva la noieta que s’estimba per la via ferrada. “Ha tornat a néixer la meva filla”, escriu agraïda la mare a l’Agenda del Santuari. L’avi que no pensava superar la covid ofereix una beca per a un nen d’AINA davant la santa imatge de Meritxell. La mare de la filla traspassada es consola deixant el recordatori de la missa funeral als peus de la santa imatge escrivint: “Guarda’m la meva Meritxell a la teva falda del cel fins que la pugui abraçar de nou”. Nombroses són les joves mares que conserven la tradició de pujar a presentar el fill o la filla abans que compleixi el primer aniversari, vell costum andorrà. Per a totes elles el ministre de Treballs Públics del Govern d’Andorra entronitza a la rotonda de la cruïlla de Meritxell una maternitat. Meritxell dona a llum la Llum.

Meritxell és la meva Llum. Amb Ella reimagino com ha de ser el món per fer front als moments de canvi que ens presenten els infants i els joves que s’acullen a AINA.

La dolça Mare de tots, la meva Confident, em dona a la vegada la força i l’energia per assumir els treballs, els sacrificis i les incomoditats que cal assumir “per educar com Ella acompanyà Jesús”.

tracking