La tribuna

A estalviar electricitat

Quanta electricitat no es fa malbé a la lleugera per carrers, places i carreteres?

Creat:

Actualitzat:

Som a un pas de començar a veure recomanacions i obligacions també per tal de reduir el consum elèctric. El Govern donarà a conèixer aquest setembre les mesures proposades que seran d’obligat compliment, segons avançava l’altre dia la ministra Calvó, per a les administracions i tindran un caire voluntari per a les activitats empresarials i els habitatges particulars. La conjuntura econòmica derivada de les ànsies de guerra de Putin contra Ucraïna i Europa occidental fa que la producció d’energia elèctrica s’hagi encarit fins a costos mai vistos. No cal anar gaire lluny per fer-nos-en una idea. FEDA havia tingut sempre números verds al cap de l’any i va tancar el 2021 amb pèrdues de 10 milions d’euros, just la xifra que tenia de beneficis anuals fins la irrupció de Putin en l’escenari. No dic Rússia perquè la gent que hi viu no té cap culpa de tenir un dictador insensible i inhumà que la porta estacada i enganyada. Un personatge sinistre, miserable, que no té ni la decència d’acomiadar el darrer president de l’URSS, Mikhaïl Gorbatxov, amb un funeral d’Estat. Esperar-ne res de bo és perdre el temps i Europa ha començat ja fa dies, des del primer moment, a tallar llaços comercials i deixar d’importar gas de Rússia. Així que ara toca emprendre accions per, d’una banda, produir energia elèctrica per pal·liar les importacions de gas rus i, per altra, per mirar d’estalviar tant com es pugui el consum d’electricitat.

Andorra, que la fa venir, és a dir, que la compra majorment a França, té la fragilitat manifesta d’estar lligada de mans i a part d’haver de negociar FEDA un crèdit de 20 milions per tenir coixí i poder garantir la compra d’energia elèctrica, les mesures d’estalvi s’imposen, sense dilació ni dubtes. És més, la voluntarietat en les propostes que farà el Govern, que seran recomanacions per a la ciutadania, tindran o haurien de tenir l’afegitó de dir: mesures d’estalvi voluntàries però amb el prec d’executar-les. Serà una prova de foc per veure com el país en conjunt, el país sencer, respon a un repte que ha arribat ara de cop, gairebé de la nit al dia, amb motiu de la guerra d’Ucraïna, però que estava cantat que havia d’arribar. És la nova manera de fer les coses pel que fa als recursos naturals, delmats durant anys sense mirament, degut a l’abundor o a la possibilitat d’adquirir-ne fronteres enllà en èpoques de vaques grasses. El de l’electricitat serà el primer pas cap a un comportament més intel·ligent, de no tirar rocs a la pròpia teulada, i de no malgastar, perquè d’això es tracta. Quanta electricitat no es fa malbé a la lleugera per carrers, places i carreteres del país? De nit, si fem un recorregut de punta a punta de qualsevol parròquia, els fanals que cremen des de la posta de sol fins que es fa de dia representen un exèrcit de llums excessiu i malgastador, sobretot passades les onze de la nit, en què el moviment de gent i la circulació de vehicles minva gairebé del tot. Veurem quines seran les accions del Govern encaminades a l’estalvi energètic, amb el desig que la il·luminació nocturna actual sigui repensada i adaptada a les necessitats reals i s’adoptin mesures d’abaixar la intensitat, de tancar part dels llums o de fer, en segons quins indrets, el tancament de l’enllumenat públic, com, per exemple –i en això porten gairebé una dècada d’avantatge–, fan en molts pobles de França, com ara els de la Cerdanya francesa. El rètol a l’entrada ens indica “extinction de l’éclairage public”, amb informació de l’horari en què els llums dels fanals i façanes d’establiments públics restaran apagats, entre les 23 hores o mitjanit i fins a les cinc o sis de la matinada. I no passa res. En un principi, el neguit que la foscor donés ales a cometre actes delictius va ser present entre la població, però les estadístiques diuen que no s’ha produït cap increment. Així que cada vegada més a tot França l’acció d’apagar els llums de nit s’estén. I de passada, a part d’estalviar, la contaminació lumínica queda molt esmorteïda i la satisfacció de poder gaudir de la nit tal com ha de ser, sense llums encesos que ens trastornin el son, dona pas a una millor qualitat de vida. Si us hi heu fixat anant per França, a part dels rètols d’“extinction de l’éclairage public”, en trobareu que diuen: “Mon village est bo la nuit, il économise l’énergie, il protège la faune nocturne, il améliore má qualité de vie” o altres igual de civilitzats i positius que fan un pas encara més, el de la sensibilitat joiosa: “Rallumons les étoiles.

Tant de bo Andorra, tot el país, faci els deures i la implicació d’empreses i ciutadania estigui a l’altura de les circumstàncies. A estalviar electricitat i quan arribi el dia, que arribarà, a estalviar aigua. Seria un bon senyal de civilització i educació comunitària, precisament allò que dona força i cohesió a les societats. Si ho fan a França, aquí també es pot fer i sens dubtar-ne ni un minut. Ja no dic que sorgeixin grups de jovent conscienciat que tiren pel dret i s’enfilen, com fan a París, a desconnectar el fil de les botigues que mantenen els paradors il·luminats de nit. No veig, ni el més actiu del activistes ambientals, a l’estil del Delfí Roca en les seves èpoques glorioses, enfilant-se a les caixes de llum a desconnectar fils. Ni el Delfí ni la gent de Concòrdia, suposadament els més disposats a fer-ho. O potser sí, ves a saber. En tot cas, tornem a encendre les estrelles i bona nit caragols.

tracking