Durant les vacances aconseguim, si tot va bé, desconnectar i descansar i ens fem el propòsit de tornar al dia a dia més calmats, amb menys tensions i estrès. Res més lluny de la realitat, la tornada de les vacances és com un aterratge d’emergència entre turbulències i forts vents. Després d’un plàcid vol amb sol i brisa, entres en una tempesta huracanada de feina que t'engoleix. Correus a centenars per obrir i classificar, reunions agendades, consultes i demandes que semblen apilar-se a la taula en un ritme frenètic. És el preu de parar, de desconnectar, en un món en què tot és immediat, que no dorm i on sembla que haguem d’estar tot el dia pendents de trucades, correus, missatges o alertes de Twitter. Res s’atura i encara que durant les vacances hagis fet l’esforç d’estar al corrent i revisar temes quan tornes has de multiplicar-te per solucionar-ho tot.
I així només quatre dies després prendre el sol a la platja o a la muntanya, de despertar-te amb olor a sal i sorra a mig matí i fer un tranquil esmorzar amb vistes, acabes hores i hores davant l’ordinador per fer tot el que s’ha acumulat. Mires enrere i no recordes ni la platja ni la sensació de relax, de no fer res. Sembla que el color de la pell es descoloreixi, tornin les ulleres i s’instal·la de nou l’estrès. No tens temps per anar a córrer ni per veure les exposicions que havies dit de visitar. Novament penses que necessites parar i unes vacances per poder descansar de la tornada de les vacances. Però això és un luxe.