Creat:

Actualitzat:

Llegim massa i malament. Cada dia des que ens llevem fins que ens n’anem a dormir milers i milers de paraules travessen la nostra retina. Les notificacions del mòbil, els missatges de correu electrònics, les piulades a Twitter, les publicacions a Instagram, els titulars dels diaris quan anem a fer el cafè al bar, els rètols de les botigues i centres comercials, els informes de la feina, els missatges dels grups de WhatsApp... La llista és interminable. Gràcies al desenvolupament de les teconologies de la comunicació i, sobretot, al dels telèfons mòbils intel·ligents, avui tenim a l’abast de la mà una quantitat d’informació de dimensions mastodòntiques, un cabal de dades superior en ordres de magnitud al que processaven al llarg de la vida fins no fa gaires dècades els nostres avantpassats.

Tot i que és el canal d’estrès més potent que ha existit mai –cada ítem d’informació, fins i tot el que consumim per oci, ens indica en què hem de fixar l’atenció i de què ens hem de preocupar–, pràcticament ningú no voldria renunciar al mòbil. No és raonable rebutjar una tecnologia que, per bé i per mal, ha esdevingut imprescindible per participar en la vida en comú. El mòbil ens vincula als altres.

I, tot i això, el ritme de lectura que ens imposa el telèfon, fet de cops d’ull ràpids i entretallats pels estímuls incomptables i el batec accelerat de la vida moderna, enclou un perill terrible: que, a cop de notificació, perdem la capacitat de concentració i esdevinguem incapaços deseguir el fil d’un llibre durant més de cinc minuts seguits.

Val la pena fer l’esforç de focalitzar l’atenció en un llibre, sense presses ni distraccions. Llegir bé un llibre, rumiar-ne els conceptes i idees que s’hi articulen com les vaques fan amb l’herba, que masteguen una vegada i una altra, digereixen i tornen a mastegar i digerir, és com llegir-ne un centenar. Val més llegir un parell de pàgines cada dia que 200 de cop.

tracking