Més clar no ho puc dir. No sé si Concòrdia esdevindrà partit. No sé si sobreviurà en la selva política i el joc partitocràtic. I més en el nostre peculiar i ancestral sistema socioeconòmic -tabac mitjançant-. No sé si la gent vol sentir arguments que mirin més enllà del "Pan para hoy hambre para mañana", o en català de refranyer: “Malament va qui no pensa en l'endemà”. No sé si aconseguiran que traguem el cap de sota l'ala i reflexionem que després de l'allau d'habitatges de tota mena i alçada en construcció i del cabàs de projectes que, seguint la legalitat vigent, els comuns aproven, només hi ha el buit. Que la precarietat laboral, la fractura social, etc., són problemes que no desapareixeran amb pedaços populistes -eleccions a la vista- com una "pujada" dels salaris, o l'abonament gratuït (temporal) del transport públic. Deia un mitjà que Concòrdia ha estat rebut "de forma positiva en l'esfera política". Un projecte d'esquerres amb sensibilitat social i mediambiental... ben rebut en un ecosistema polític que es mou entre l'extrema dreta neoliberal i un centredreta moderat? De veritat s'ho creu algú? El que sí sé és que tal com anem el futur d'Andorra no albira optimisme. Som un esquitx de país, insignificant en el tauler geopolític europeu. De fora, malgrat les bones paraules d'uns i altres, no ens vindran a solucionar res. Concòrdia pot esdevenir un projecte alternatiu sòlid davant el monopoli quasi místic de desenrotllisme en què vivim, perquè el creixement il·limitat és una fal·làcia. Afortunadament, hi ha qui creu que el futur continua estant en les nostres mans i que es pot canviar.