Enmig de dies de calor i emergència energètica toca, més enllà de discutir a quants graus hauríem de posar l’aire condicionat, o si un decret llei ha de regular la temperatura dels espais públics i privats o no, pensar en el futur i veure quines mesures urgents cal prendre davant un canvi climàtic que ja és aquí i no una projecció de futur i que agreuja la situació. L’energia disparada de preus i amb amenaces de restriccions de gas i llum a molts llocs, si no volem esgotar reserves, i una producció insuficient per fer front a les necessitats de la demanda amb els bloquejos de subministrament de Rússia provocats per la guerra amb Ucraïna. Problemes per tenir aigua en molts municipis i focs sense control que, amb les altes temperatures, arrasen hectàrees de terreny, desbordant bombers i voluntaris. El fantasma de la inflació a l’alça i sous immòbils amb els problemes de matèries primeres que encareixen els productes. Pobresa que s’incrementa dividint la societat en classes i poca acció. Molta posada en escena i diplomàcia però poques polítiques efectives que permetin reconduir la situació. I no hi ha una fórmula de l’èxit per sortir de la crisi però sí que en alguns temes anem tard i estàvem sobreavisats. Veurem com afrontem i combinem tot aquest còctel mentre volem seguir sent innovadors, atractius i focus de creixement econòmic. Potser toca reformular formes de vida, de treball, de moviment i reconvertir-nos en menys consumistes i més sostenibles. Un tòpic que no acabem de fer efectiu.