x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

Per un Pirineu ben viu

Actualitzada 13/08/2022 a les 06:31
Diferents iniciatives relacionades amb el futur del Pirineu català comencen aquest any a posar fil a l’agulla amb l’ajuda i participació de la ciutadania. El govern de la Generalitat té sobre la taula l’avantprojecte de llei de muntanya i ja tenim un primer pas fet en la bona direcció: considerar les comarques del Berguedà, del Solsonès, del Ripollès i de la Garrotxa dins aquest àmbit de muntanya i a la vegada pirinenc. En la mateixa línia d’estratègia geogràfica, és un encert, també, el contemplar enfortir l’Idapa (Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran), incloent-hi les comarques abans citades, pirinenques igual que les que formen l’Idapa: Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell i Cerdanya o, fins i tot millor, fer la conversió de l’Idapa en una agència de desenvolupament de totes les comarques de muntanya, que també n’hi ha fora de l’àmbit pirinenc. Primer pas, doncs, amb bona visió, perquè d’una vegada per totes potser el Pirineu català quedarà alliberat de la línia absurda i gens funcional que parlava d’Alt Pirineu, però sense tenir en compte cap altre Pirineu. És a dir, com si des de Cerdanya, cap a llevant i a migdia, ni el Berguedà, ni el Solsonès, ni el Ripollès ni la Garrotxa fossin Pirineu. Així doncs, bona pedagogia i reparació de greuge de la nova llei de muntanya cap a aquestes comarques. Ens faria joiosos del tot poder veure també la comarca de l’Alt Empordà inclosa en la llei de muntanya. De ben segur que durant la fase de participació (de 26 de juny a 27 de setembre de 2022), oberta a la ciutadania, de revisió i d’aportació d’observacions, sortiran veus per tal de tenir-la en consideració com a comarca vertebradora pirinenca situada just on el Pirineu comença, a la mar Mediterrània, allà al Cap de Creus.

La segona iniciativa referida al Pirineu parteix també de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de l’Agenda Estratègica del Pirineu, la qual té un horitzó, una fita on poder-la desenvolupar, que és l’any 2030. Si la nova llei de muntanya suposarà una bona base legal per a dotar les comarques de muntanya, i per tant, les pirinenques, de tota una sèrie d’eines per al seu desenvolupament i prosperitat, l’Agenda Estratègica Pirineu 2030 serà el full de ruta per tal de fer-ho realitat. Podeu consultar-ne a internet el redactat i veureu com s’ha fet una feina de diagnosi molt acurada i així mateix uns postulats amb una visió de futur, cor­regint errors i incorporant noves eines de desenvolupament. Amb el sector primari com a bandera, és a dir, la pagesia (agricultura i ramaderia) i el recursos naturals, l’Agenda Pirineu 2030 contempla conceptes tan importants com l’arrelament, l’habitatge, les normes urbanístiques, la rehabilitació d’edificis, la preservació i salvaguarda del patrimoni construït, tant el seu valor arquitectònic com artístic, les indústries transformadores, les noves tecnologies, la participació de la població, les infraestructures, els transports i el més important, i per damunt de tot, la gent que viu al Pirineu, amb directrius clares de posar la persona en el centre de les polítiques econòmiques i socials, per tal que puguin disposar dels serveis sigui quin sigui el pes específic del seu poble, per petit que sigui. Al capdavall, en l’arrelament i la distribució de la població de forma equilibrada, evitant polaritats de fons de valls, hi ha la base del relleu generacional, principal factor d’estabilitat de la ramaderia i l’agricultura. Tot per un Pirineu ben viu.

Benvingudes doncs aquestes dues iniciatives de l’administració pública catalana per tal de possibilitar un Pirineu viu. En les dues, la llei de muntanya i l’Agenda Pirineu 2030, es contempla la col·laboració internacional, amb àrees veïnes. En el cas del Principat d’Andorra, malgrat tenir com a estat la interlocució directa amb Madrid, estableix eines de bon veïnatge que segurament es podran aprofitar i s’hauran d’aprofitar, canalitzar i vehicular amb els instruments oficials existents, com la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), l’Associació Euromontana o la xarxa Nemor, específica d’investigació científica, un aspecte que a vegades passa desapercebut, el de la ciència aplicada, però que és cabal. Així, els investigadors de Nemor estan convençuts que les muntanyes són un marc ideal on desenvolupar nous models socials, més cooperatius i circulars, i on impulsar estratègies adaptatives per contrarestar l’abandonament de la terra i la despoblació. Comptant també amb els recursos econòmics d’accions i d’inversions mitjançant projectes transfronterers com ara Avenir, LIFE, Poctefa, Green-2, només podem augurar un bon futur per al Pirineu. En el cas d’Andorra, la negociació amb la Unió Europea li ha de resoldre les especificitats i treballar portes endins, endreçant i articulant polítiques internes, abans de voler escoltar cants de sirena per navegar en invents com ara l’Àrea Funcional Andorra-Pirineus, impulsada per Antoni Pol i Joan Ganyet i que forma l’eix central de la Diada andorrana de dissabte vinent a la UCE de Prada de Conflent. Per cert, al programa, tret de l’alcalde de Puigcerdà que parlarà de l’Agenda Pirineu 2030, ni rastre de càrrecs polítics de la Generalitat de Catalunya relacionats amb el Pirineu. Hauria estat un bon al·licient per ser a Prada, comptar, posem el cas, amb el director general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Jesús Fierro, pirinenc de cap a peus, qui justament encapçala l’equip de treball de la nova llei de muntanya i l’Agenda Pirineu 2030. És una observació concreta que faig, com a consoci, a la SAC.
  • #4 Iri
    (14/08/22 09:44)

    Les comarques pirinenques tenen el seu present i el seu futur en íntima relació amb la província de la qual depenen jeràrquicament i electoralment.

    Respondre
  • #3 Canvis pirinencs
    (13/08/22 11:23)

    Per modernitzar el Pirineu cal imaginació i sobretot idees noves.
    Repetir els vells discursos de sempre no va enlloc.
    És hora de mirar endavant i de fer que aquesta gran àrea sigui un espai avançat, no un simple parc turístic.

    Respondre
  • #2 Passava
    (13/08/22 09:04)

    Més menjadores.... Titew, tites, tites.

    Respondre
  • #1 Pirineu i Futur
    (13/08/22 07:38)

    El futur viable del Pirineu passa per integrar-lo adequadament en el segle XXI.
    Això demana actuar sobre tres eixos fonamentals: innovació, recerca científica i sostenibilitat.
    Per aconseguir-ho calen propostes concretes i buscar idees noves allà on sigui, perquè si aquesta mena de trobades es limiten a repetir coses ja dites corren el perill de transformar-se en un munt de paraules buides.

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts