Una història de lluita (VII)

En aquest article passarem a tractar el pitjor obstacle amb el qual topem davant l’empatia cap a les persones amb discapacitat i el problema de la seva dependència, la nostra societat idealitza i preconitza l’autonomia, però, per què tenim por de la dependència?

Ja sabem que la discapacitat sol implicar una dependència de les ajudes financeres, materials o humanes, qui ha pogut emprendre el desafiament cap a la independència com un valor absolut l’associarà amb el valor d’assolir allò que el farà feliç, de passar de ser dependent passarà a tenir el total domini de la seva pròpia vida i podrà gaudir d’una vida totalment equiparable a la resta de la població.

A més de tenir tot tipus de material amb l’objectiu de facilitar-los la seva existència, com poden ser les pròtesis per millorar la marxa a l’hora de desplaçar-se o fins i tot per fer-se entendre, per posar alguns exemples de materials facilitadors, també cal tenir en consideració la importància de la figura de l’assistent personal i definir-la correctament.

Amb aquestes reflexions la lluita cap a la inclusió i el desig de la vida independent hauria de passar per dues etapes. En primer lloc, cal identificar i reconèixer les angoixes que la discapacitat pot provocar, i després hem de fer accessibles, visibles i facilitar tot allò que posarà fi a la marginació de les persones amb discapacitat i tot el seu entorn.

Dotant-los de les eines necessàries, i amb les lleis a les mans, d’obligat compliment, hem d’obrir les portes necessàries i fer els ajustos raonables perquè les persones amb discapacitat puguin treballar i assolir tots els seus objectius, com la resta de la societat.

Encara hem de continuar lluitant molt per obrir aquelles ments retrògrades que no acaben d’entendre que aquest món també és nostre i que no han de tenir por a la diversitat humana, la diferència enriqueix les societats que avancen cap a la igualtat plena.