x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

Què té el rei a la bragueta?

Actualitzada 11/08/2022 a les 07:24
Quan les granotes feia poc que havien deixat de tenir pèl, els estius eren calorosos però no et feien bullir, no hi havia Internet (ni tele!) i les criatures dúiem els genolls pelats, passàvem els vespres de juliol i agost a la fresca. L’àvia Carmeta i l’Elisa dels Cargols, vestides de gris negre i cofades amb un mocador de cap del mateix color, s’asseien en petits escambells al carrer del Pedró i jugaven a cartes. A mi m’agradava anar-hi a interrompre la partida: a banda del pa amb oli i sucre o amb xocolata, les dones aturaven la partida per entretenir-me.

Començaven pel garbell que els feia de taula de joc i m’interrogaven per saber si coneixia el poble (Vejam: una cosa grossa com un garbell que no cap a la plaça del castell), el país (Una Girona, dos Barcelona, tres Tarragona), els arbres (Don Dirindon és al terrat, amb cinquanta mil soldats, tots van vestits de vermell, però no ell, que és el més vell), el menjar (Una capseta blanca que s’obre i no es tanca; Una senyoreta que va al mercat, la cueta verda i el vestit morat), els animals (Quin és l’animaló que, com més corre, més s’agafa?; Endevina, endevinalla, quin ocell pon a la palla?), les coses de casa (Un que raja i cinc que l’aguanten; On n’hi ha cinc en fico cinc i en trec cinc i en queden cinc; No sé si ho endevinaràs: quina cosa és aquella on tots fiquem el nas?)... I quan ja sabia les respostes a tot, la cosa s’anava complicant, perquè les velles, sornegueres i rialleres, sempre prenien el pèl a la criatura, que encara s’enrojolava per una mirada tot i que ja hi flairava de nas. Passava vergonya quan li insinuaven “Anirem al llit, posarem pèl sobre pèl i el belluguet al mig” o que “Una senyora molt ensenyorada sempre va en cotxe i sempre està mullada” o costums i tradicions que ja s’han perdut, però que, aleshores, tenien tota una significació i una sola explicació: “Homes amb homes ho fan, dones amb homes també, però dones amb dones no ho poden fer”, “Els homes ho fan, per a les dones serveix: quan les hi fiquen diuen ‘ai!’ i quan les hi treuen no diuen res.”

De totes m’he recordat avui veient el rei dels espanyols deshonorant l’espasa de Simón Bolívar. Segur que l’Elisa dels Cargols i l’àvia m’haurien dit: “Endevina, endevineta: què té el rei a la bragueta?”
  • #1 1814-2022 Humiliar els perdedors?
    (11/08/22 10:17)

    El Sr. Bolivar, amb exèrcits pagats i nodrits a Anglaterra, després d'entrar a sang i foc a Santa Fe de Bogotà, defensada pels naturals del lloc, durant 48 hores va permetre el seu saqueig i violacions.
    El Rei d'Espanya, 208 anys després, no aixecant-se va retre homenatge a aquesta mateixa ciutat, als quals van defensar amb la seva sang una Amèrica lliure i poderosa.

    Bé seria llegir la història. Entre ella, com Bolivar va treballar al servei de potències estrangeres que buscaven una americana desunida. I ho van aconseguir.
    I per ell cercava ser el primer d'una dinastia. I en no aconseguir-ho es va desentendre de la sort dels nous països que van passar de pròspers a ingressar a la llista de deutors de UK.

    Bol·livar per convèncer Santa Fe de Bogota del seu necessari “alliberament” va utilitzar els arguments de mort, saqueig i violacions.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts