x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

Guerra i indignació (i II)

Actualitzada 10/08/2022 a les 07:29
Molls de la cultura líquida, fins i tot en ple estiu vivim en un present continu, el ja. El temps és només ara, tot és urgent i anem de crisi en crisi. L’encertà l’economista turc Dani Rodrik amb el seu trilema: no podem aconseguir al mateix temps la globalització, la democràcia i la sobirania nacional. Hem d’escollir dos dels tres elements. Després de la crisi econòmica del 2008, amb la pandèmia i la guerra a Ucraïna, aquí som. No anem bé. Ja ens va alertar l’historiador Tony Judt amb Algo va mal (Taurus, 2010), el seu testament intel·lectual, valent i profundament humà, potser amb més preguntes que respostes. És el cas també de la guerra a Ucraïna, que posa preguntes d’interès universal i que fa, d’alguna manera, que tots estiguem avui en la guerra. En aquest sentit us recomano una reflexió interessant del filòsof Étienne Balibar: Sobre la guerra d’Ucraïna, nacionalisme, imperialisme i cosmopolítica, del juliol passat. És a internet.

A Alemanya plou sobre mullat. Por si éramos pocos, parió la abuela. La setmana passada, Gerhard Schröder, polític socialdemòcrata, antic canceller d’Alemanya i amic íntim de Putin, afirmava a la revista Stern que el president rus vol una “solució negociada” a Ucraïna, segons li ha manifestat Putin personalment fa poc. “Les exportacions de cereals són un bon moment i es pot aconseguir una treva”, afirma. Schröder, el senyor del gasoducte Nord Stream i Gazprom, pot tenir informació privilegiada, diuen. Serà ja un bon indici si l’SPD no l’expulsa del seu partit aquesta setmana.La prudència davant el perill, la cautela defensada per Habermas, pot ser més ben entesa si la legítima indignació d’avui contra Rússia no fa disminuir ni entelar tots els anys d’esforços d’Alemanya per promoure la pau, la fi de la guerra freda i la seva reunificació. Aquest fou el gran èxit de l’Ostpolitik, la política de l’est, la gran visió política de Willy Brandt, ministre d’Exteriors i canceller després, ara fa 50 anys, quan Alemanya decidí de mirar cap a l’Est i no només cap a l’Oest, com havia fet Adenauer. Avui, amb la invasió d’Ucraïna, Alemanya viu un canvi de rumb històric. Com l’aigua després d’avançar, es veu en retrocés després de desfer-se l’onada.
  • #2 Vella Europa...
    (10/08/22 11:24)

    Tot això són menudencies mentre anem creguent que estén a " l'eix del bé"...el botxí que va de víctima i que juga els seus escacs lluny de casa i desfent Europa, la vella i cada cop menys bella Europa, d'això ens hauríem d'ocupar els europeus, si no tinguéssim les institucions plenes de paràsits,que la porten a la UCI...

    Respondre
  • #1 Roger
    (10/08/22 09:12)

    Tot apunta a que la modernitat liquida d'en Bauman s'ha anat evaporant i actualment vivim immersos en una societat gasosa que no té cap mena de consistència ni valors.

    Respondre
2
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts