La tribuna
Relat d'un comiat
Ja s’han escolat dos anys d’ençà la darrera vegada que narràvem
Ja s’han escolat dos anys d’ençà la darrera vegada que narràvem el Relat de la Botiga. Ara, toca un relat d’un altre caire i aquest, originat arran del trasllat de la mare, a les contrades del més enllà. Les nombroses mostres de condol rebudes ens han encoratjat a escriure aquestes línies. La gent del barri on havia conviscut tants anys ens han fet part del seu tarannà, la seva discreció, bona disposició i gran generositat. Ras i curt, les vivències compartides.
Darrere del taulell de la botiga la mare hi va estar dia rere dia, fins entrats els 90 anys, i sempre al mateix barri.
La mare volia exhalar l’últim sospir a casa però la vida havia decidit altrament. Els seus darrers dies la van portar al Centre Residencial del Cedre. A l’antic Hotel Cerqueda, convertit en una residència d’ancians, on hi tenim força lligams familiars: els dinars de Cap d’Any, els batejos dels nets i el convit del casament d’una de nosaltres. Quants records tot d’una afloren a la memòria.
Volem agrair especialment al servei sanitari i administratiu del centre l’atenció dispensada a la mare, en tot moment. Entre ells volem emfatitzar tot el personal del centre: metges, infermeres, auxiliars. També un agraïment a la plantilla administrativa: secretàries i assistenta social.
El facultatiu de pal·liatius va assegurar-li que marxaria tranquil·la i en pau, talment a casa. I així fou. Partia assossegada i serena, tal com ella ho havia desitjat, el 5 de juliol d’enguany. Donem gràcies a Déu d’haver pogut escortar la mare fins al darrer moment. El pare també marxava un dia 5 que s’esqueia a l’abril d’ara fa setze anys. Ambdós els hem pogut acomiadar. I de la mateixa manera ells ens varen acollir quan veníem al món. Aquestes dues etapes tan crucials que marquen tot ésser humà.
En aquesta dimensió celestial, de ben segur ja s’han retrobat i seguiran vetllant per nosaltres com ho varen fer en vida, aquí a la Terra. Ens sentim immensament regraciades.