Creat:

Actualitzat:

Passem uns dies de vacances en una zona rural francesa. Muntanyes, verdor, alguna pluja refrescant, boirines matineres, camps dallats i un gossot de pagès que ens obliga a fer un esprint amb la bicicleta a mitja passejada. Carreteres locals, formatge, vi i nits a la furgo. La idea era desconnectar. Per reconnectar. Res d’escriure. Confiava que als bars dels pobles o en algun càmping trobaríem connexió a Internet. Però res. En algunes localitats s’entèn quan la cafeteria sembla extreta directament d’Allo Allo!, aquella sèrie ambientada a la França ocupada; el que és sorprenent és que als llocs turístics tampoc no sigui fàcil trobar wifi i, en canvi, a les terrasses tothom enganxat al mòbil. També al càmping. Primera constatació: ja no ofereixen wifi perquè tothom es connecta amb les dades. I de patac recordo que anys enrere havia dit als d’Andorra Telecom que jo no necessitava dades. Premi per a mi.

Quan per fi trobem connexió, reviso el correu i el Whatsapp amb presses perquè són connexions dolentes. Trobo un parell de mails a respondre i algunes converses de Whatsapp que em sento incapaç de desatendre. M’intercanvio missatges amb l’editor i una amiga a qui li ha sorgit l’oportunitat d’un canvi laboral interessant. També contesto el missatge d’un amic escriptor, però amb les presses, la resposta és tan telegràfica que ratlla la descortesia. Me n’adono quan ja he enviat el missatge i a l’instant cau la connexió. Res fins a l’endemà. Al càmping intento connectar-me de nou, inútilment. Reviso tots els missatges i em semblen matussers, mal escrits i que poden ser confusos o es poden malinterpretar. Els que no s’havien enviat els esborro i els reescric, confiant que s’enviïn quan torni a tenir connexió. Però a cada revisió, tots els escrits em semblen millorables i al final deixo que algunes converses morin per inanició i deixo de respondre, després d’haver eliminat diverses versions del mateix text. Imagino que els receptors veuen que he eliminat els missatges i em pregunto què els deu passar pel cap: es demanen què m’està passant, què devien dir els missatges descartats? O els és igual i això només em preocupa a mi? Espero que em disculpin. Viure, escriure i reescriure. La vida de l’escriptor. Així a cada pàgina.

tracking