.

x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

El tren per la cabota

Una proposta ferroviària amb destinació a Andorra acaba de treure el cap
Actualitzada 06/08/2022 a les 06:11
Una altra proposta de línia ferroviària amb destinació a Andorra acaba de treure el cap aquesta setmana. La fa la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, amb seu a Barcelona, la qual té entre els seus postulats convertir Catalunya en un país de trens, on gairebé sigui l’únic mitjà de transport a promocionar i fer servir, perquè, segons diuen, “redueix a zero les emissions climàtiques, redueix pràcticament a zero la sinistralitat i garanteix un accés (entenem que a Andor­ra), sense cues”. Bones paraules i bons propòsits amb algun ser­rell que se’ls escapa, com ara dir que l’electricitat no produeix emissions “climàtiques”, perquè bé s’ha de produir per poder-ne disposar i actualment encara és l’energia nuclear, amb un 20% del percentatge total sobre les procedències de l’energia elèctrica, la font de generació que assegura poder disposar d’electricitat per a fer córrer els trens. Hi ha després en percentatge, l’energia elèctrica produïda mitjançant la combustió de gas, de gasoil o de residus, en centrals de cicle combinat i de cogeneració, suposant un 27%. L’energia eòlica, que depèn de la força del vent, i per tant, sotmesa a les fluctuacions, de si en fa o no en fa, suposa un 23%. La solar, sigui fotovoltaica o tèrmica, assoleix un 10%. La hidràulica, la més neta, representa un 11,5%. El carbó, un 2%, xifra que pot semblar baixa però que pot incrementar-se exponencialment segons com evolucioni la crisi geoenergètica derivada de la guerra de Rússia contra Ucraïna. Recordem com la Unió Europea acaba de donar fe de considerar el gas i l’energia nuclear com a energies verdes, quan la nuclear fa cinc anys semblava tenir els dies comptats.

Fet aquest tomb per les principals fonts d’energia elèctrica, la que faria moure “el tren d’Andor­ra”, podem deduir que l’impacte de les emissions contaminants no seria pas zero ni de bon tros i més si tenim en compte que la proposta és fer anar el tren a tal velocitat que es plantaria, segons la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, amb dos hores i mitja entre l’entrada de Barcelona (Sant Andreu Arenal) i Andorra la Vella i viceversa, sense comptar les parades a Ripoll i Vic, que incrementaria el temps en una hora més. És a dir, que el consum d’energia seria alt, perquè a més velocitat, més consum. La sostenibilitat associada al tren, doncs, ha de ser matisada i explicada, perquè si no sembla que és un mitjà de transport innocu per al medi ambient i no és ben bé així. Però no és aquest l’aspecte més negatiu que produeix una línia ferroviària. La visió del tren ja en funcionament, no ens pot amagar o no voler veure una ferida oberta i feta sense compassió sobre els indrets per on passa la via. M’ho comentava per telèfon un amic d’Alp que en veure la notícia del tren d’Andorra a la premsa em va trucar: “Vols dir que saben per on hauria de passar i quantes afectacions de cases, quadres, pobles, recs, de prats, de camps, de camins, carreteres, rieres i rius suposaria? Des de Barcelona s’ho miren tot sobre el mapa i la realitat, sobre el ter­reny, és una altra. Que s’ho pugin a mirar i siguin conscients de la trinxada de país i de vida que la línia recta del tren entre Cerdanya i la Seu suposaria. Això és voler fer entrar el clau per la cabota. Abans un trenet com el tren groc, que pot anar girant i tot i així, maleïda la gràcia que ens faria a la gent de Cerdanya i a la de l’Alt Urgell veure com s’esquartera encara més la vall del Segre.”

L’amic d’Alp té tota la raó: voler fer entrar el tren per la cabota. La trinxada de país fora tremenda, desmesurada, imperdonable. I sacrificar el pas natural del Segre i el de la Valira per tenir un tren ràpid, directe a Barcelona, a disposició de qui vulgui anar de Barcelona a Andorra i viceversa, no té cap sentit. I tothom té dret a proposar, com fa la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, però les coses s’han de presentar amb tots els seus ets i uts, amb els beneficis però sobretot amb les afectacions sobre el terreny i la gent, que en aquest cas serien moltes, massa. I a sobre, i ara suposem que està obrat, els pobles per on passaria només el veurien passar, perquè no s’hi aturaria pas. Aquest és un dels grans enganys dels trens actuals, que promouen i venen l’anar de pressa entre l’inici i el destí, en detriment dels pobles i ciutats per on passen. És a dir, que polaritzen, que beneficien només els caps. Això ho pateixen totes les terres d’Espanya per on passa l’AVE. Abans tenien el tren assegurat. Ara el veuen passar i bona nit i tapa’t. I així no es fa país. Es desfà. I la dèria de voler anar entre Barcelona i Madrid amb el temps mínim possible, afecta d’igual una ciutat gran com Lleida i a més en aquest cas amb discriminació econòmica associada. La nova operadora OIGUO, de preus gairebé a meitat dels de la RENFE, no para a Lleida, directe a Saragossa i Madrid i de retorn a Barcelona igual. I així, sigui el tren entre Barcelona i Madrid o el suposat tren entre Barcelona i Andorra, així, tornem-ho a dir, no es fa país. Es desfà.
  • #12 Fastiquejat 3
    (07/08/22 19:17)

    Dels diferents factors del medi: hidrologia, geologia, sòl, aire, fauna, flora, paisatge, etc. (els biòlegs únicament son competents parcialment en 2-3 factors), n'hi ha un, que han d'abordar d'altres tècnics no biòlegs, es tracta dels impactes sobre el medi sòcio-econòmic, i aquí és on entra l'avaluació que cal fer sobre l'emissió de contaminants estalviats amb una alternativa tècnica millor al motor de combustió interna, especialment en l'emissió de CO2, CO, NOx, SO2, PM10 més l'ozó troposferic, amb coneguts efectes sobre l'escalfament global, la pluja àcida, i sobre la salut, efectes que en la vall del Segre i de la Valira es magnifiquen en període anticiclònic, especialment hivernal. Factors que redundaran en una millor qualitat de vida dels riberencs i reduiran la nostra petjada ecològica, que és la més elevada d'Europa (7,86 hag/hab). L'agencia Europea del MA xifra la producció de GEH del tren en 14 g CO2/km/passatger, 11 vegades inferior que la dels cotxes.

    Respondre
  • #11 Fastiquejat 2
    (07/08/22 18:55)

    Quan algú pretén fer valdre la seva formació per agafar autoritat respecte als demès, hom s'ha de malfiar d'aquesta persona, especialment si és de ciències, atès que en ciència, no s'està sotmès al prestigi del ponent. El que cal, són dades i arguments, i vostè no justifica cap de les seves asseveracions. Les Avaluacions d'Impacte Ambiental (BOPA 8/01/2001) son estudis multidisciplinaris, no són competència exclusiva dels biòlegs, ans al contrari. Com deuria de saber, no es pot parlar amb propietat d'impacte ambiental de cap projecte fins que aquest no està definit en detall, aquí només podem que especular. Cal analitzar la situació ex-ante per comparar-la amb la ex-post del projecte. De manera que amb les mesures correctores apropiades (fins hi tot amb compensatòries en d'altres indrets), pot resultar que un projecte aparentment impactant a la prèvia a nivell intuïtiu, pot acabar generat impactes positius, segons la matriu d'efectes (mitjançant avaluació professional).

    Respondre
  • #10 Biòleg
    (06/08/22 21:36)

    Fastiguejat va dir..
    Cadascú és com és, el que està clar és que vosté no en té NPI (utilitzant el mateix llenguatge mediocre que vosté) de l'impacte que generaria a nivell mediambiental tal projecte.

    Jo sóc biòleg, i faré com vosté, li diré que no té NPI de qüestions referents a ecosistemes i danys ambientals. Un projecte com el que és proposa, vagi bé o no en altres aspectes on ja no em poso, és una aberració mediambiental i paisatjística.

    Aprenem una mica a entendre la vida que ens envolta abans d'actuar amb prepotència i sobèrbia. Crec que a vosté se li escapa què són i quina és la importància que tenen els prats de dall per exemple, o la preservació de les riberes i dels seus boscos. Potser és que no sap directament què són, ja que en terres andorranes, poca cosa queda de tot això desgraciadament.

    Respondre
  • #9 Fastiguejat
    (06/08/22 20:57)

    El Sr, Pasques vol anar d'erudit quan no cita la font d'informació de les dades dels percentatges de participació de les diferents teconologies de generació d'energía elèctria. Son les dades de REE (red electrica española). L'estructura de produccio francesa és molt diferent. Transpua més ignorància amb la matèria, i/o mala fe quan el serrell que a vostè se li escapa, és que comparant els motors de combustiò interna dels vehicles que circulen per carretera, resulta que tenen una eficiencia en el millor dels cassos del 35%, per contra l'eficiència del motor elèctric dels trens supera el 85%, a més de que en el retorn a BArcelona pot recuperar part de l'electricitat gastada en accedir a Andorra gràcies a l'energia potencial acumulada i els moderns motors regeneratius, que poden reincorporar electricitat a la xarxa durant el descens. Parla de la funció exponencial amb una lleugeresa tal que és evident que vostè és de lletres i NPI de questions tècniques, que el desautoritzen totalment.

    Respondre
  • #8 Eduard López Mirmi
    (06/08/22 16:45)

    El ferrocarril és el millor sistema de transport col.lectiu (opinió), ja que és el més sostenible i segregat, penetra al centre de les ciutats i les distàncies es medeixen amb temps. Ara be, tinc dubtes de l'aprofitament de l'actual línia Puigcerdà - Barcelona que conec i que és vetusta i poc fiable... Penso que la idea bona seria passar per Lleida. També cal estudiar el cost i el finançament, que marcaria la viabilitat. 

    Respondre
  • #7 CMT
    (06/08/22 15:56)

    Jordi, tens la mateixa actitud que els amerindis que s'oposaven a la construcció del ferrocarril als Estats Units. Benvingut ferrocarril.

    Respondre
  • #6 Pirinenc
    (06/08/22 12:16)

    andorrà o tibetà? va dir..
    En Pasques no és andorrà, com vosté deixa evident en el seu comentari. No obstant, té un coneixement sobre el Pirineu (Andorra inclosa) que ja li agradaria tenir a la gran majoria d'"andorrans" que es pensen que el Pirineu comença i acaba amb Andorra.

    Passi bon dia

    Respondre
  • #5 Ki
    (06/08/22 12:16)

    A mi el circuit dibuixat tampoc m'agrada, però ja et dic que si fos cap a Lleida, la opció de la tarifa reduïda que no para a Lleida ja es faria..

    Respondre
  • #4 Joan
    (06/08/22 10:04)

    Jordi, avui, i no és habitual, no estic gens d'acord amb el que dius. El tren no és neutre energèticament parlant, ni en termes de sostenibilitat, com no ho és cap mitja de transport massiu. Ho (absurditat) tornem a la tracció animal o res a fer. Però de totes les alternatives el tren és de bon tros la millor: més net, més efecient, més segur …

    Respondre
  • #3 andorrà o tibetà?
    (06/08/22 09:10)

    Pasques la primera cosa que hom pensa en llegir el ser article es si sou andorrà.

    Respondre
Veure’n més
12
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts