Un país pensat per a rics

Actualitzada 05/08/2022 a les 06:10

Lídia Raventós

Una bona amiga em compartia fa uns dies la seva angoixa en pensar que els preus abusius del mercat immobiliari els feia plantejar la possibilitat de marxar del país. No és nascuda a Andorra però fa més de vint anys que hi viu i ha format aquí una família, una vida, i li agrada. No vol marxar però sent, com ens passa a molts, que la dinàmica que està prenent el país ens empeny cap a fora. Alguns fa temps que ho anticipen, comparant Andorra amb Mònaco. La temàtica és poc original per fer un article d’opinió, ho sé, qui més qui menys ja té el seu veredicte sobre la situació. No per molt matxacat, però, és menys indignant. És literalment vergonyós veure pisos de 60 metres quadrats a 800 euros al mes o a 250.000 euros per als més agosarats que pretenguin comprar. I és literalment vergonyós que la gent del país s’hagi de plantejar marxar. Resulta insultant escoltar segons quines declaracions d’alguns propietaris –evidentment no tots– que es treuen les puces de sobre com si el problema no anés amb ells. M’atreveixo a dir que el sentiment de la meva amiga és generalitzat i que la gent del carrer, la normal, la que va cada dia a treballar i llegeix els diaris mentre fa el cafè, se sent insultada i menystinguda. Andorra s’està convertint en un país per a rics i tots els que hi tenen alguna cosa a fer miren cap a una altra banda o fan actuacions mínimes que no solucionen el problema de fons. La sensació és d’estar fent trampes al solitari. Es parla de pisos de protecció oficial, molt necessaris per a la gent amb risc d’exclusió, però que res tenen a veure amb el problema actual. També es parla d’una mitjana de preus de lloguer de 650 euros perquè el càlcul es fa tenint en compte tot el mercat i no tan sols els habitatges actualment en oferta. I la resta de mesures no són més que pedaços que han frenat en un moment donat el cop però que no han anat a l’arrel. I si a més ara no es va més enllà i l’IPC segueix pujant pels núvols, a final d’any de poc servirà que els contractes estiguin congelats però es puguin incrementar amb l’elevat percentatge de l’índex de preus al consum. Ja sabem que la situació no té fàcil solució però també sabem que amb sous de 1.500 euros al mes és impossible fer front a uns preus que no es poden definir d’altra manera que no sigui amb adjectius com desproporcionats i abusius.

Etiquetes

#11 Sonia
(10/08/22 14:59)

Aquests pisos de 800euros despres son No se admite mascota. L'altre gran problema, quan hi ha persones mes guarres que animals. Ara mateix els pisos de 800 euros son al pas de la casa, si busques a altres parroquies impossible. La majoria sense parquing, alguns sense calefacció. És horroros i angoixant, a veure qui farà les feines de 1200 euros. Oferta/ demanda? Va home, no té un altre nom que aprofitar-se dels mes dèbils
Respondre
#10 Aprenem dels demés
(05/08/22 22:08)

Bloc de pisos de 10 apartaments,2 de compra,6 de lloguer,i 2 per a famílies que no tenen calers, i que ho necesiten,( tipus Austríac ) govern...ejem ejem
Respondre
#9 Verraco
(05/08/22 19:34)

1.500 euros al mes?
Ja ens agradaria a molts tenir aquest sou.
I si amb aquest salari es fa difícil viure a Andorra, imaginin viuere amb 1.200, si arriba.
Respondre
#8 A Andorra
(05/08/22 16:50)

El Club va dir..
A Andorra tots els especuladors i dic bé tots, han vingut de fora.Altra cosa és que alguns s'hi hagin afincat i incús desgraciadament obtingut la nacionalitat. Els de casa, no hem necessitat mai especular, sempre hem tingut el necessari per viure. Uns més, altres menys, però el necessari. I d'aquests especuladors efectivament n'hi ha de carronyers, que viuen de la carronya, que no s'hauria hagut mai de deixar entrar a Andorra. Aquests, ara pretenen tenir drets infinits i fustiguen els de casa, acusant-los de tots els mals.
Respondre
#7 El Club
(05/08/22 14:57)

Especuladors i carronyers n'hi han a tot arreu i generalment viuen de l'úsura o l'anatocisme.
Són una tara i un mal sistema.
Respondre
#6 50.000
(05/08/22 14:41)

50.000 habitants és el sostre d'Andorra per poder-hi viure amb comoditat. Quan jo vaig nèixer, a Andorra erem poc menys de 15.000 habitants. Tothom es coneixia i quan arribava algun immigrat, se sabia qui era i el peu que calçava, tot just al cap d'uns dies, setmanes com a molt. La majoria venien per la construcció, sols, sense la família que es quedava al "pueblo" (molts eren gallecs). Aleshores un veguer episcopal, mirant més pels seus compatriotes que per Andorra- tot sigui dit- va insistir molt al Consell General per tal que s'instaurés un reagrupament familiar. El Consell va acabar cedint. Va ser el primer error en matèria d'immigració i això va incrementar enormement la població i les necessitats de totes aquestes persones, ja que els Andorrans amb més o menys mitjans - per descomptat no tots rics ni molt menys - ja anavem fent, i això que no teniem ni seguretat social, però ens espavilavem. Altre error enorme va ser la instauració del dret del sòl en materia de nacionalitat.
Respondre
#5 Jociutadana
(05/08/22 12:10)

Es un pais pensat per a rics? o son rics pensant un país? No ho tinc tant clar si es una o l'altre.
Respondre
#4 Cleo
(05/08/22 11:23)

Pau va dir..Preus abusius??? És oferta i demanda
Doncs si, de llei de la oferta i la demanda no es queixaba ningú quan cap al 2008-2010 va marxar tanta gent, hi havien pisos a tutipleni i els preus havien baixat. Això va a cicles.
Respondre
#3 Pau
(05/08/22 09:51)

Preus abusius??? És oferta i demanda
Respondre
#2 Xavier
(05/08/22 08:35)

Es un pais, però no pensat, no crec que massa gent pensi, i si el que tenim es fruit d'alguna reflexió, no diu massa positiu dels pensadors. I no es per rics, si no pel millor postor i ara, el curt plaç es molt important. Amb tots aquest factors, el resultat no pot sr bó ... pel pais. Per alguns segur que si.
Respondre

Veure’n més

A portada

El més...

Diari d'Andorra

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge

Un país pensat per a rics

Restablert el servei telefònic

El Raonador s'escollirà en un procés obert a la ciutadania

El Govern recapta 52 milions per l'IRPF

El pressupost per al 2024 preveu un dèficit de 32 milions