És evident que el canvi climàtic està mostrant arreu una realitat que arriba a ser virulenta.
Calor insuportable, sequera sense precedents, incendis arreu que indiquen que ens apropem a un punt de no retorn.
I tot i les advertències, seguim el nostre ritme, com si això del canvi climàtic no anés per nosaltres. Com si no ens afectés i tot pogués continuar igual com sempre.
Ens podem continuar enganyant i fer com si la calor i la manca de pluja fossin casualitat. Allò que anem repetint any rere any, del fet que fa molts anys ja hi havia hagut un any així de sec i calorós. Però aquest cop no és així, no ens serveix la mateixa excusa.
Estem abusant dels recursos naturals com si fossin infinits.
La construcció desmesurada, sense sentit, i allunyada dels nuclis urbans afecta de manera directa sobre la quantitat de boscos i disminueix la massa forestal. Cada cop eliminem més arbres per ciment perquè ens destorben i anem conquerint el seu espai. I no els substituïm, al contrari, n’ignorem els beneficis i en menystenim el valor sobre l’ecosistema, i de retruc, sobre la salut de les persones. I per desgràcia, sembla que a molts no els importa.
Els arbres representen una part fonamental del cicle de la vida.
Si volem millorar la qualitat de l’aire, hem de plantar arbres.
Si fa molta calor i les temperatures augmenten de manera considerable tant a l’estiu com a l’hivern, hem de plantar arbres.
Si volem que l’aigua que brolla de les fonts i que corre pels rius sigui clara i neta, hem de plantar arbres.
Si volem evitar l’erosió del terra i que els boscos siguin frondosos i puguin desenvolupar la seva funció de la fotosíntesi, hem de plantar arbres. Són la font de creació d’oxigen, ens aporten equilibri saludable, la seva humitat ajuda a la pervivència de la flora i de la fauna, i també a la pervivència de les persones.
Hem de ser capaços de valorar-los tots i cadascun d’ells, i no tallar-los, si no és imprescindible.
I si cal, plantar un altre arbre en un altre lloc.
No en sobra cap, al contrari.
Si volem que el cicle de la vida perduri en les generacions futures, plantem més arbres i posem menys ciment.
Crec que no. El que crec que s'ha de fer és gestionar. Plantant o talant arbres quan convingui per la salut dels boscos i, per suposat, netejant.
RespondreA Catalunya i també a Espanya la superfície forestal actual és molt superior a la de fa 100 anys i aquest és el seu principal problema en els incendis (que també ens estan arribant)
Al meu parer, el problema d'Andorra, almenys de moment, no està en la manca d'arbres, està en l'excés de construcció -desapareixen mes prats que boscos-, en l'aprofitament de l'aigua, en la massificació humana (de normal, la vall mes poblada del Pirineu i amb turistes encara mes) i en la contaminació especialment dels vehicles, i sense oblidar la manca de visió dels nostres governants, tant comunals com estatals quines mires mediambientals son bastant escasses.